marginàlies

Entre esmaperduts, vagarejants, sacrificats, consumits i altres consumats detritus pudents que no provoquen cap reacció s’excita l’esclavitud, proclama l’oracle just entrar a la ciutat que ha deixat de ser bella.

Ningú no l’escolta i no és a temps a esquivar els retrets i els insults que li cerquen els ulls.

Exhibeix tacons alts i cos estel·lar sense ombra, aires de suficiència, flagell de pell noble i la paraula llibertat escrita amb almangra a la barbeta, crida deixant anar punts de saliva que no troben on fer parada i s’esvaeixen abans de tocar terra.

Dringuen les seves cadenes d’acer i darrere seu s’alineen els ilotes, els botxins i els dèspotes, orgullosos de les seves esquelles, és a temps de dir abans que una parella de la policia local el convidi de males maneres a anar amb ells ningú no vol saber on.