marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DE RECIPROCITATS I D’AVANÇOS SIGNIFICATIUS EN L’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ

15 d'abril de 2016

Des d’avui, IB3 Televisió es pot veure al Principat, de la mateixa manera que a l’arxipèlag podem veure el TV3.Cat, el Canal 33, el Súper 3 i el 3/24, una reciprocitat no entera, tanmateix, que mai no s’hauria d’haver interromput. Queda que tant una televisió com l’altra es puguin veure de seguida  al País Valencià,

Llegir més

EL SACRIFICI I LA VICTÒRIA

14 d'abril de 2016

En el somni i en primer pla dos homes en duel  -vestits de negre intens i amb capell de copa alta- i al fons un landó esplèndid que fa pensar en un bosc parisenc a tocar de la tardor. I també una paraula desconeguda per aquells contorns que d’ombra seductora passa a catifa per sobrevolar

Llegir més

FESTEJAR LA LLENGUA

13 d'abril de 2016

L’Obra Cultural Balear ha marcat el 14 de maig vinent per fer una nova “Diada per la Llengua”. El lema que s’ha elegit enguany esdevé tota una declaració d’intencions: “Festegem-la”. Ens cal festejar la nostra llengua, que no és altra que la catalana, en totes les accepcions que del verb festejar en fa l’Alcover-Moll i

Llegir més

UN AMIC I LA MAR DE PUNTES

12 d'abril de 2016

Tenc un amic que pasolinianament ensuma sempre els cap de cantons compixats de tendreses i altres afectes, i els abocadors de detritus humans que ni per calçar autopistes serveixen. Un amic que només beu aigua de pou per sentir-se més saba i molt més terrer del que és per naixença i determinació. Tenc un amic

Llegir més

JUBILATS PER MALLORCA, JOAN MASCARÓ I LA REAL

11 d'abril de 2016

Jubilats per Mallorca és una associació que pretén oferir als jubilats i assimilables, propostes i àmbits de feina voluntària en defensa de la llengua, la cultura, el territori i també en favor del reconeixement ple de la nostra dignitat i dels nostres drets socials, culturals, econòmics i de tota casta. El proper dissabte dia 16

Llegir més

UN RELLOTGE A CADA CANELL

10 d'abril de 2016

Un rellotge a cada canell marcant la mateixa hora, els mateixos segons, desitjant trobar amb la mirada anhelosa la mar plena de primavera acabada d’encetar, i davant seu només hi troba –talment el front d’un presidi- una paret antiga descurada, aparentment abandonada, amb la tirada de teules esportellada. Un rellotge a cada canell mirant alternativament

Llegir més

SENSE FLIT

9 d'abril de 2016

A punt d’anar a dinar he vist les primeres mosques d’enguany a la sala i he recordat tot d’una que “qui mata una mosca a l’abril, en mata mil”. Cap, no n’he morta i, sincerament, no per imperatius d’adscripció a totes les causes proanimalistes, sinó per peresa i, sobretot, per imperícia. La lluita per les

Llegir més

EN L’ULL DE L’ABISME

7 d'abril de 2016

Se sent tanta carn morta com Maddalena di Coigny, la protagonista d’Andrea Chénier, l’òpera d’Umberto Giordano, en cantar la famosa ària de “La mamma morta”. Captiva del desconcert, li sembla viure en una cel·la minúscula amb barrots pintats a l’aire espès convertit en cortina que en ella actuen com si fossin efectivament de ferro i

Llegir més

PAU DE MERCAT

6 d'abril de 2016

Amb l’alè fatigat retornen les creuades i els sacrificis d’infants escorxats a les reixes que separen el salvatgisme de l’asèpsia més estugosa. Res no queda que sigui noble sols la voluntat de voler volar, de solcar les volences. Del cervell no en neixen arades i les mans en expansió troben sollada la innocència. L’escriptura és la

Llegir més

ELS CAMINS INESCRUTABLES DE CAN GAZÀ

5 d'abril de 2016

Les portes de Can Gazà només es tanquen als opulents perdonavides, als  dèspotes i als seus seguidors. I tanmateix, si algun d’ells cau en la més absoluta de les misèries –circumstància que ningú no pot descartar categòricament-, hi podrà entrar amb tots els honors. I se les haurà, indefectiblement, amb els doctors més reputats i

Llegir més

ELS PEUS DE L’AIRECEL

4 d'abril de 2016

Hi ha dies que, amb l’aire embromat,  a la línia de mar –plana com la calma- li costa molt dibuixar-se,  separar  l’aigua del cel . Així, cel i mar formen una mena de campana sense batall, una bola de cristall on s’hi congrien caterves de misteris i miratges. En contemplar aquesta volta majestuosa de grisos

Llegir més

TRENS TRENCANT LES ALBES

2 d'abril de 2016

Trencant certes albes, arriben a l’estació de les lectures els trens de la claror per descarregar el silenci, la matriu del gest i de les mans que afaiçonen les paraules. S’aturen sense fer soroll per assabentar-nos que ens ha convingut tant, el silenci, i que sobre ell, múrriament o cínica, hi hem edificat gratacels de

Llegir més