marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 d'abril de 2016
0 comentaris

SENSE FLIT

A punt d’anar a dinar he vist les primeres mosques d’enguany a la sala i he recordat tot d’una que “qui mata una mosca a l’abril, en mata mil”. Cap, no n’he morta i, sincerament, no per imperatius d’adscripció a totes les causes proanimalistes, sinó per peresa i, sobretot, per imperícia. La lluita per les causes d’aquesta mena han vingut de gran perquè de nin i de grandolàs en caçava el vol i tot, de mosques, fora bromes. I les matàvem –totes les bretolades s’han de fer en colla- de la manera més humiliant per elles: sense ales i tirant-les en terra amb tota força. Moltes, estabornides, provaven de fer dues passes desalades i, tanmateix, es deixaven morir, com els elefants quan senten que cal dir prou. Quines bestieses!

Som a l’abril, cert, però per mi encara fa molta frescor perquè les mosques no hi facin pell. Elles sabran. Les sis o set que he malcomptat, voltaven a mitjana alçada, ara a la dreta, ara a l’esquerra dibuixant circumferències maldestres, a velocitat moderada, això sí, que permetia seguir-les amb no gaires dificultats. Només una –sempre l’ovella negra, l’outsider-, més inquieta que les altres, s’atrevia a pujar set o vuit pams per baixar en picat talment kamikaze per aturar-se en sec a l’alçada de les altres. Durant l’instant que les he seguit, cap d’elles no s’ha posat enlloc. Semblava que fossin l’avançada de l’esbart que arribarà d’aquí a poc i prenguessin les mides dels espais que han descobert. Sort que no m’ha vist ningú entretenint-me d’aquesta manera perquè hores d’ara seria la befa del veïnat.

A Menorca, “anar de mosques” vol dir anar molt begudet, molt alegre. En canvi a Barcelona, sobretot en els seus vells barris baixos o baixencs, “anar de mosca” volia dir portar mala intenció. El primer grapat de mosques que han entrat avui a casa, ni anaven begudes ni portaven males intencions, raó per la qual no m’ha semblat adient ni cridar-los l’atenció ni reprendre-les. Que disfrutin de les seves tres setmanetes de vida, essent generosos i comptant que ningú no les caci per turmentar-les o que caiguin emmetzinades per qualsevol flit. Per les paletes que un temps les aixafaven crec que no cal que pateixen, car són un altre dels molts estris casolans quotidians que ja fan part definitiva de la memòria.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.