Ahir es va fe l’acte de presentació de la programació institucional per commemorar els 30 anys de la Llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears (LNL). Hi eren presents, a més de la presidenta Armengol, la consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, i la directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà, els
Escoltava amb l’atenció del primer dia que la sentí la cançó que li recorda el nét tot i que parla d’un home sol, però fort des que era petit; un home en solitud, però als antípodes de la misantropia; un home que fuig del mal per abocar-se a la tendresa. L’escoltava i somreia amb els
Ara fa deu anys, l’Obra Cultural Balear engegava una campanya molt intensa que recorregué tota l’illa amb un nom aviador de bon de veres: “Sus, Mallorca!”. Amb ella, l’entitat iniciava l’etapa de les mobilitzacions que volien canviar les “diades” anuals pels “dies” feiners quant a la llengua, la cultura i el país. Aleshores, el Govern,
Avui a les quatre de l’horabaixa, al jardí de Can Alcover hi feia un estar de Déu, que dirien els més ancians de la nissaga. El jardí del poeta és prodigiós, certament. Llegint a plaer al seu redós en caure el dia, la claror de la lletra es torna saó i penetra enterament vivificadora en
Dies molt embromats, carregats de cap, aquests, per Can Gazà. Servituds dels dipòsits de confiança i responsabilitat que es fan a mans dels residents, sens dubte. Conseqüències de voler fer camí amb ells i no per ells o damunt ells, evidentment. Si no fóssim tan extremadament cabotes en tractar els que hi viuen de persones
Un missatge en una ampolla llançada al mar pot encendre les emotivitats que habiten els racons de totes les consciències; el mateix missatge repetit en milers o milions d’ampolles llançades ordenadament en el mateix mar, nostre o estranger, encendria les ires que curullen testes i llengües. Això pensava mentre preparava les Variacions Goldberg de Bach
Ahir va ser un dissabte de llibres, dracs, roses, valencianisme, companyies que fan un bé molt més que perdurable, emocions pregones, cançons i festa; festa necessària, gran, grandiosa, a la plaça de Bous de València que ni un ruixat inoportú aconseguí retre. Primer, dinar amb Ana Surra, la diputada d’ERC al Congrés dels Diputats que
A punt per partir cap a València per celebrar la seva Diada i la festa del llibre amb els companys infatigables d’Acció Cultural del País Valencià. Jornada completa amb matí de llibres i horabaixa de manifestació i festa per la cultura. A les sis del capvespre, a la plaça de sant Agustí, manifestació, amb el
Demà és la festa del llibre, el dia que aquests compendis de vida i saviesa es tornen carrers de lletres per bé de tots. Que els llibres, un dia a l’any, surtin al carrer per fer-se els topadissos, no vol dir que no n’hagin d’entrar a les cases i a les nostres vides cada dia.
Tot bruteja i les olors no surten de la podridura incontinent. El cel rogenc no anuncia vent: preludia la guerra nova que ha de convertir la pell en cendra radioactiva i la veu en fong maligne. Tot està dit, com inventades estan totes les formes d’alliberar la matera i les infinites maneres d’escapolir-nos dels fills
Georg Friedrich Händel, l’autor de “El Messies” musical més conegut, es va barallar a espasa el 1704 amb el seu amic Johann Mattheson en el decurs d’una interpretació de l’òpera de Johann ”Cleòpatra”. Händel salvà la vida per un botó de la casaca, oh miracle! Aquest incident, per tractar-lo amb amabilitat sumària, no impedí que
T’aixeques com cada dia, estabornit per la rutina i la mandra, entres al cotxe per anar a la feina i de la ràdio no en surten les notícies que esperaves, sinó les notes d’un concert per a piano i violí. Algú –la dona, la filla, el nét, qui sap si el gendre- culejà l’aparell el
Els mots trapelles freguen l’aspror dels llavis que callen sempre en besar l’aridesa de la indiferència Llum temperada que el foscam desafia. Llampec acídul que la nit enlluerna. Les ombres aixopluguen Diccionaris en el clatell resplendent. Corre la tinta per l’espatlla acuitada. Canten els dits en caliu
En el parc, poc abans del migdia, et rep un home gran i gras, assegut en un banc, que fa la becaina. Desendreçat, angunieja perquè porta vestit de ple hivern i avui és el primer diumenge d’abril que fa un bon sol, calor i tot. Su-vora, el bolic amb andròmines que el defineix com a
El 5 de novembre d’enguany farà 24 anys que el Consell d’Europa aprovà la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per tal de protegir-les i promoure-les. El que pretén aquesta Carta, segons es diu en el preàmbul, és contribuir al manteniment i al desenvolupament de les tradicions i la riquesa culturals del continent,