marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 d'abril de 2016
0 comentaris

EL SACRIFICI I LA VICTÒRIA

En el somni i en primer pla dos homes en duel  -vestits de negre intens i amb capell de copa alta- i al fons un landó esplèndid que fa pensar en un bosc parisenc a tocar de la tardor. I també una paraula desconeguda per aquells contorns que d’ombra seductora passa a catifa per sobrevolar les testes dels duelistes desitjosos de veure com la mort es reflecteix en taques i esquitxos de sang. La paraula vol sentir-los la veu per decidir en quina decideix fer estatge permanent. En el camp on esperen les bales,  canten els albons, un xoriguer decideix ser notari i prendre nota de tot el que s’esdevé des d’una distància privilegiada, i un mart -amb més juguera que gana- que empaita una oca rocallosa que ha gosat enfrontar-s’hi. Els dos homes en duel, pistoles enlaire esperant les indicacions d’un padrí que no ha arribat, encara, ben quiets com si no fossin de veres, com si fossin estàtues de carrer sol·licitant cèntims als vianants per canviar de postura. El cavall del landó renilla i res no es deté ni es distreu: els homes no es bateguen,  la paraula-catifa segueix cercant una veu que es fa pregar i l’única alzina entre oms es fa les branques com una al·lota jove es fa les mans. I de cop apareix entre els homes en duel un maqui entre dos pidolaires demanadors que vol passar en net la seva vida i explicar que ell no va trair mai ningú; que l’emboscada en què caigué els seu cap de colla –famós per ser tan sanguinari amb els poderosos com generós amb els més estimbats- no es va preparar i executar per cap delació seva, com l’autoritat va fer creure als dos companys de guerrilla que sobrevisqueren amb ell a la cacera. I de la paraula-catifa, de cop, en comença a caure un rajolí de sang que espanta els duelistes –corren fort fent voleiar les capes i mantenint ben dret el capell de copa-, espanta el cavall i fa parar la boca al maqui que es beu la sang com si amb ella apagàs una set tan vella com el voltor que es prepara per cruspir-se’l abans que sigui cadàver. El sacrifici mai no condueix a cap victòria, se sent clarament abans d’acabar-se el somni.

RES COM L’AIGUA DE PLUJA
07.11.2020 | 9.07
DE BYRON A GAUDENCI
22.01.2020 | 9.15
DEVORAT PER LA FORTUNA
08.09.2018 | 9.57

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.