marginàlies

Les portes de Can Gazà només es tanquen als opulents perdonavides, als  dèspotes i als seus seguidors. I tanmateix, si algun d’ells cau en la més absoluta de les misèries –circumstància que ningú no pot descartar categòricament-, hi podrà entrar amb tots els honors. I se les haurà, indefectiblement, amb els doctors més reputats i amb millor currículum de la Universitat del Carrer. Per això, res procedent de la condició humana no ens sorprèn ni res ni ningú no ens espanta.

Encara no eren les set del matí quan na Dèbora, que ens ajuda en la neteja de la casa, ha entrat tota xalesta allargant al coc gazanenc el Full Parroquial que setmanalment  i puntual li lliura, i li demana quin temps fa que no ha dit la lletania. I treu de la bossa un full quadriculat on hi ha escrita en color blau fluix i en lletra força dubitativa la llista de les invocacions. El coc, en veure el present, s’ha apressat a dir-li que encara la sap en llatí i mecànicament n’ha començat el recitat: Kyrie, eléison; Christe, eléison; Kyrie, eléison; Christe, áudi nos; Christe, exáudi nos; Pater de caelis, Deus; Redémptor mundi, Deus; Spiritus Sancte, Deus; Sancta Trinitas, unus Deus…

Estupefacta, Dèbora, no deixa de dir que què bonic, que quina cosa més preciosa. I el coc, amb un peu en la ironia i l’altra en el tendresa més nuclear, li diu que el que compta és respondre amb convenciment l’ora pro nobis o el  pregau per nosaltres. I Dèbora parteix a cercar els poals i els draps per fer la neteja a fons, que ho necessitam, recitant la lletania amb una convicció que esberla murades.

I a l’hora del dinar, compareix un amic de fa anys amb el nou estadà que, de jorn havia partit de Manacor i que ens ha fet patir perquè es torbava. Com són els camins per arribar a Can Gazà, es meravella el coc.

En Paco –el nou gazanenc- ha partit de Manacor amb una guia per arribar a la primera al casal, però s’ha fet un embolic amb els busos i després de fer moltes voltes ha parat a l’hospital de Son Espases. I allí l’atzar més benèvol ha fet que es topàs amb l’amic coral de la casa que, com a bon samarità, s’ha ofert a portar-lo en el seu cotxe al casal dels prodigis.

Els camins de Can Gazà són inescrutables, com els del Senyor, recita el coc del casal molt sorprès de com i amb qui ha arribat en Paco a ca seva des d’ara. I es creua amb Dèbora, que segueix dient la lletania en castellà, que li va millor: Virgen prudentísima, ruega por nosotros; Virgen digna de veneración,  ruega por nosotros; Virgen digna de alabanza, ruega por nosotros;  Virgen poderosa, ruega por nosotros;  Virgen clemente, ruega por nosotros;  Virgen fiel, ruega por nosotros…