marginàlies

Amb l’alè fatigat retornen
les creuades i els sacrificis
d’infants escorxats a les reixes
que separen el salvatgisme
de l’asèpsia més estugosa.
Res no queda que sigui noble
sols la voluntat de voler
volar, de solcar les volences.
Del cervell no en neixen arades
i les mans en expansió
troben sollada la innocència.
L’escriptura és la vida en l’aire,
diu algú amb circumspecció,
i una interjecció la catifa
tenebrosa que sobrevola
els refugis dels qui no volen
viure pus la fam i la guerra.
Les galtes espelleringades
dels que no poden comprar pau
en l’occidental mercat negre
perseguiran els nostres somnis
com les tatxes de cabota ampla
acuiten el pas d’aquests versos.