Chào ông Viêt Nam

Fotografia de la capçalera: Sa Pa vista aéria.

Aquesta setmana ha estat una de les més fredes en la història de Viêt Nam.

Fotografia: Família protegint-se del fred a Hà Nôi.

A Hà Nôi han arribat a una màxima de 5º, i la neu ha caigut al centre del pais, de manera inusual i mai vista. Al nord no és estrany, però aquesta vegada la nevada i el fred ha causat molts estralls.

Fotografia: Zona nord del país. Camps d’arròs coberts per la neu.

Miro fotografíes de la gent davant el seu búfal mort de fred. Una tristor terrible i una preocupació molt gran. El búfal és el seu mitjà de vida, el seu ‘tractor’, el seu company, l’amic. Forma part de la família. La neu no causa alegríes a Viêt Nam. Preocupació sí. Aquest ‘Niño’ i el canvi climàtic continúa fent de les seves i enguany és extremadament dur.

Fotografia: Salvant la collita com es pot.

La gent continúa circulant amb les seves motocicletes, continúa amb les seves vendes al carrer, i s’aixopluguen com poden. Focs arreu, fins i tot per escalfar el búfal.

Fotografia: Escalfant al seu búfal.

I d’ací a poc menys de 15 díes comença el nou any, el Tê’t. El comiat a l’hivern i la benvinguda a una primavera que tothom desitja. El retrobament de les famílies. La festa per excel.lència. L’any passat hi vaig ser-hi. La vaig viure. Avui el meu pensament és allà.

Fotografia: Matinada a Hà Nôi. Preparant la botigueta.

I continúa plovent, molt, i sembla ser que la neu va desapareixent i ara la gent dels poblets, de les muntanyes, intentaran tornar a treballar els seus camps amb el seu amic, company, el búfal, si ha aconseguit sobreviure al fred. D’altres hauran d’anar als mercats per negociar i comprar un búfal. No hi han assegurances, ni crèdits. La negociació serà difícil o no. Depenent de qui ven i qui compra.

Fotografia: Transportant l’estimat búfal a l’escorxador i intentar comprar-ne un de nou.

Tots esperen el Tê’t i volen començar el nou any amb optimisme, com sempre, i deixant tot el dolent que ha passat al llarg de l’any de la cabra al darrera, i mirar el futur, com sempre han fet, amb bones vibracions, un nou any …… l’any del mico.

Fotografia: La vida a Hà Nôi continúa ……..

La tortuga gegant, anomenada Cua Rua, habitant del llac Hoan Kiem, centre de Hà Nôi, ha mort fa una setmana. Un símbol mític de la independència de Viêt Nam que ha viscut en aigües del llac plàcidament des de feia no se sap quantes dècades. Hi ha qui diu que fa més de cent anys …  Era de la espècie Rafetus euphraticus, de closca tova, en perill d’extinció. Ara només en queden tres a tot el món, dues a la Xina, al riu Yangtzé, i una en un llac proper a Hà Noi. La gent encara està consternada i trista davant aquesta mort.

Fotografia: Cua Rua torna a casa després d’un exàmen mèdic. Any 2011

I al mateix temps ha començat el XIIè Congrés del Partit Comunista, únic, per anomenar el nou govern per els propers cinc anys. El congrés acabarà el dia 28 de gener.

L’encarregat del temple budista de Vu Thach ha comentat que aquesta mort portarà mala estrugança al govern i al país. I molta gent està consternada, perque era un animal estimat i sagrat, i sí, tenen aquest sentiment, supersticiosos com són.

Fotografia: Inauguració del XIIè Congrés del Partit Comunista. Eleccions per el nou govern.

Explica la llegenda que en el secle XV un rei de Viet Nam va lluitar contra l’invasor xinès amb una espasa que li va donar el drac de les muntanyes. Una vegada va acabar la  guerra que va guanyar, va retornar l’espasa a la tortuga que vivia al llac Hoan Kiem, el llac de l’espasa retornada. 

Fotografia: Llac Hoan Kiem/Hanoi. Febrer 2015. RG.

També és una pèrdua per el món científic, perque aquesta espècie és ja a un pas de la seva extinció. El govern ha dictaminat que la tortuga es conservarà, després de fer-se els estudis per saber-ne el motiu de la seva mort. Els vietnamites tenen quatre animals considerats sagrats, el drac, l’unicorn, l’au fènix, i la tortuga, l’únic que encara viu en aquest secle.

Fotografia: Professor Ha Dinh Duc en una de les aparicions de Cua Rua. Desembre 2014.

Cua Rua era considerada com l’únic animal sagrat viu, i per tant, el veritable vincle entre l’antiguitat i el món d’avui. El sentit espiritual era i és present en tot moment. També era el símbol de fermesa, força i resistència davant totes les guerres que han patit els vietnamites al llarg dels secles. Quan emergia del fons del llac, i ho feia entre 7 i 8 vegades l’any, immediatament s’aplegava una munió de centenars, milers de persones per veure-la i fotografiar-la.

En mig del llac podem veure una torre que va ser construïda en honor seu l’any 1880.

Fotografia: Llac Hoan Kiem i la seva torre. Febrer 2015. RG.

Finalment no se sap el sexe de Cua Rua, encara que sembla ser era un mascle. Al riu Yangtzé a Xina viu una tortuga d’aquesta espècie, femella, i el Dr Nguyern Quang Truong, va intentar fer una inseminació entre els dos animals, i desconec si va reexir. No ho crec. Males llengües afirmen que va ser com una ‘negociació’ per enfortir les relacions entre el Viet Nam i la Xina  ………

Mentre, el congrés del partit comunista continúa i estic segura que més d’un dels 1,510 delegats participants pensaran el mateix que molta gent del carrer …… la mort de Cua Rua no aporta cap bona senyal per el progrés i la continuitat del desenvolupament del país.

Les vegades que he estat a Hà Nôi mai he tingut la sort de poder veure-la. Històries sí que les he escoltat i m’han explicat. Em puc imaginar el trasbals que ha suposat aquesta mort entre els hanoians.

Moltes vegades, moltes, a les fotografíes no li calen paraules. Les mires, somíes, et quedes embadalida, una mica d’enveja per no haver-les pogut fer tú mateixa, les guardes i de tant en tant les tornes a mirar.

I ara les penjo en aquest el meu bloc, perque vull veure-les bé.Totes són fotografíes que tenia guardades en el meu arxiu:  La lluna roja –  la meva Ciutat des d’una nau espacial, de nit –  la lluna plena al Nou Camp – un koala alleugerit mentre l’aigua corre per el seu cos després d’un incendi – la Serra de Tramuntana vista des de Collcerola tot just fa uns díes – Montserrat vista des de La Mola un hivern de fred i neu ……  quin goig.

Avui llegint les notícies en els diaris internacionals, em trobo amb aquests dos exemples d’un món ric i un món pobre, Shanghai i Yangon (Rangoon). Un exemple que és una realitat sense cap mena de sospita: el transport dins una gran Ciutat. A Yangon el circular train per fer 38 kms, amb sort, 3 hores, a Shanghai 52 kms en 1m52s. També podem veure en aquests dos videos la diferència dels passatgers. Impactant. Però aquesta és la realitat del món. El primer dels videos, i de la notícia, és el tramvia que s’ha posat en marxa a Yangon, per facilitar la mobilitat de la Ciutat, caòtica des de fa uns tres anys.

Us deixo els tres enllaços. Tots tres tenen relació. Paga la pena veure’ls.

Compartir videos de la BBC és molt dificil i complicat. Aquesta ha estat la manera de poder-ho fer.

1r enllaç: El tramvia a Yangon.

http://www.bbc.com/news/world-asia-35340529

2n enllaç: El Circular Train de Yangon – 38 kms – 3 hores.

http://www.bbc.com/news/world-asia-25582061

3r enllaç: El metro de Shanghai – 52 kms . Menys de 2 minuts.

http://www.bbc.com/news/world-asia-25559413

Yangon i Shanghai, dues ciutats dins un mateix continent, i més concretament sudest asiàtic. Yangon, antiga capital de Birmània, ara Myanmar. Shanghai , Xina, una ciutat cosmopolita, emergent. Un contrast. Pobresa i riquesa.

Tenia preparat un esborrany per publicar avui un apuntament de decensís, de tristor, de denúncia, de no perdonar mai als polìtics i l’he llençat a la paperera.

Sí,  després de fer-nos anar de bòlit durant tres mesos, els polìtics, els nostres representants han arribat a un acord que tots nosaltres els hem demanat des del primer dia després de les eleccions del 27S15. Ens devíen aquest acord per tot el que el poble ha fet des de fa més de cinc anys, i per tots els que ja no ho poden veure i que van lluitar des de fa anys i anys en circumstàncies difícils, violentes, d’autèntica guerra.

Avui és un altre dia per la història i també un 9 va ser el dia d’ahir.. Ho fan aposta ? I m’ha agradat el que ha dit La Stampa …. un acrobatico accordo ….. i un tuit de’n David Fernandez ….. indesinter – sense mai parar …. i la generositat política i el saber estar del senyor Mas. Moltes caretes han caigut, i tots nosaltres, polítics i ciutadans hem de saber estar a l’alçada d’aquest moment que iniciem. Hem de bastir la República Catalana perquè així ho hem decidit els quasi dos milions d’habitants del nostre país. Ara sí, el futur ha començat. Els somriures tornen. Esforç, lluita, generositat, comprensió. Hem de ser els millors. Sense rancúnies.

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Fotografíes: Un petit recull de la nostra història recent.

Un mes de desembre violent. L’últim mes de l’any 2015 i per estadístiques, ha donat un resultat amb xifres fredes, punyents, més de 55 dones assassinades al llarg de tot l’any 2015, des de Catalunya, passant per Andalusia, País Valencià, Illes, Galízia, País Basc, Castella …… Els mesos d’estiu van ser especialment sagnants. Al llarg de dos mesos 17 dones i 8 infants van ser assassinats. I cal denunciar, denunciar i denunciar aquesta violència.

06.12 – A Baza, Andalusia. Dona de 58 anys, assassinada a ganivetades. El presumpte autor i marit es va suicidar.

09.12 – A Lebrija, Andalusia. Dona assasinada al carrer, davant de casa seva, presumptament per el seu ex marit, a ganivetades. Tenia ordre d’al.lunyament i havia estat denunciat diverses vegades. Detingut.

11.12 – Alcobendas, Castella. Dona assassinada a cops presumptament per el seu ex marit. La filla va ser testimoni. Detingut.

16.12 – Saragossa, Aragó. Dona assassinada a ganivetades presumptament per el seu marit. Detingut.

23.12 – Villena, Alacant, Dona de 36 anys a cops de pedra. El seu company, presumptament autor del crim, va confessar i està detingut.

29.12 – A Mos, Pontevedra, dona de 69 anys assassinada a cops presumptament per el seu company. Detingut.

31.12 – Adra, Almeria. Dona trobada morta amb signes de violència en un incendi. El presumpte autor, el seu marit, s’ha suicidat.

Però no oblidem que existeixen molts casos sense aclarir de dones trobades mortes i que presumptament han estat assassinades …. Torrecilla, Múrcia, Torre del Mar, Fuengirola – Andalusia, Gijón, Astúries. Moltes vegades, masses, no apareix la notícia de l’aclariment del crim.

I la denúncia des d’aquest bloc que continuarà, encara que sempre em quedi la petita esperança de no escriure més, però és impossible.  Aquesta violència no té aturador.

El meu sincer condol i la meva tristor, molta tristor i unes flors estimades, llunyanes.

Fotografies RG – Tardor 2013: Flors vives en arbres de boscos de la regió de Xishuangbanna, al sud de la Xina, Yunnan, on es poden veure la flor de l’arbre de te pu er i orquidies de tota mena, precioses i amb vida.