EL RACO DEL MENUT

Mesos enrere vaig parlar sobre la discapacitat visual –http://blocs.mesvilaweb.cat/MartaLuque/?p=267487 –  i la realització d’un PI (programa individualitzat) per adaptar la discapacitat dins de les activitats que es portaran a terme.

Existeixen diferents tipus i graus que determinen la pèrdua auditiva però generalment es distingeixen per la zona en què es localitza la lesió, el moment en què es produeix i la pèrdua auditiva i el grau de la pèrdua.

En función de la zona on es localitza la lesió es poden distingir diversos tipus d’alteracions auditives; la més freqüent és hipoacúsia (pot ser per transmissió o neurosensorial).

Aquest tipus de sordeses són irreversibles, estables o progressives, amb graus que arriben fins a la pèrdua total de l’audició (cofosi) a una orella o totes dues. Es pot corregir amb audiòfons o implants coclears.

El moment en què es produeix l’alteració auditiva o la sordesa és també important des del punt de vista del desenvolupament cognitiu de l’infant. Segons el moment d’aparició, es distingeix entre sordesa prelocutiva – abans de que l’infant hagi adquirit el llenguatge- la sordesa perilocutiva – quan l’infant encara no ha assolit el procés del llenguatge i la sordesa poslocutiva – quan l’infant ja ha consolidat el llenguatge-.

Com educadors i mestres d’infantil podem detectar els primers signes d’alerta de pèrdues auditives per després derivar l’infant a l’especialista, en aquest cas l’EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica ) i CREDA (centre de recursos educatius per a deficients auditius).

Els signes d’alerta són:

PÈRDUA AUDITIVA:

• L’infant pregunta molt “què”?
• Quan se’l crida, a vegades respon i a vegades no. Sembla que hi senti quan vol.
• Li costa la comprensió de consignes i seguir les explicaciones a classe
• Està molt distret, no escolta les explicacions, va molt “a la seva”
• Està molt pendent del que fan els companys, copia molt.
• Parla poc i malament. Costa d’entendre’l.
• S’expressa amb frases molt senzilles però no elabora cap narració ni discurs
• Confon paraules similars (ambulatori per laboratori, escombra per compra…)

SIGNES ESPECIFÍCS D’HIPOACÚSIA DE TRANSMISSIÓ:

• Es refreda sovint i presenta força mucositat
• Es queixa de mal d’orella, ha patit otitis freqüents
• Respira amb la boca oberta
• Diu que sent xiulets a l’orella

SORDESA NEUROSENSORIAL:

• No fa cas d’alguns sorolls de l’ambient (telèfon, pluja, vent, aigua…)
• Arrufa el nas o es posa tens quan se li parla
• No controla bé la intensitat de la veu.
• Parla molt fluix

A l’aula es seguiran una sèrie de pautes per un bon aprenentatge del llenguatge oral, el qual li permetrà la relació amb l’entorn en què viu i el desenvolupament de les capacitats cognitives. Els aspectes a treballar són:

• Progressió fonética: ajuda a tenir una bona veu i un registre normal, corregir elements prosòdics i fonemes de pronunciació incorrecte.
• Progressió lingüística: ajuda els alumnes a enriquir el vocabulari i a millorar-ne la capacitat d’expressió.
• Progressió auditiva: ajuda a millorar la discrimanació auditiva i estimular la capacitat auditiva de les orelles, tant per separat com totes dues alhora.

Utilitzarem recursos metodològics entre els quals cal esmentar els següents:

• Mantenir sempre el contacte ocular amb l’educador o educadora
• Comprovar que ha entès l’activitat que s’ha de fer
• Activitats musicals que ajudin a interioritzar aspectes com el ritme, la melodia i l’entonació
• Activitats que estimulin la parla, crear situaciones en les quals l’infant sord participi
• Presentar imatges que el nen reconegui i pugui verbalitzar
• Utilitzar pròtesis que millorin l’audició de l’infant.

ACTIVITAT ALTERACIÓ AUDITIVA

Una activitat que podem realitzar per estimular la oïda és imitar sons de la vida quotidiana i encertar a quin objecte ens referim. Qui encerti, serà el següent en proposar un so i així consecutivament. Pot ser el so d’un animal, d’un telèfon, una rialla… desenvolupant l’expressió corporal.

Les activitats sempre estaran d’acord amb el grau d’alteració auditiva i la supervisió d’un professional del CREDA (logopeda, psicopedagog especialitzat en audició, llenguatge i comunicació i audioprotetistes especialitzats en audioprotèsi infantil i juvenil).

Per a les famílies poden trobar assessorament en aquesta guia per a infants amb sordesa o sordceguesa:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/sordesa_sordceguesa.pdf

I el llibre de la Marta Capdevila, sorda produnda i mare d’un infant sord que explica les seves inquietuds a l’hora de valorar els itineraris assistencials del seu fill. El títol, és Sords produnds; però hi sentim i parlem.

http://es.slideshare.net/EspaiBlabla/llibre-sords-profunds-ed2011-slideshare

ML.