Alteracions visuals
Tot i així pot ser que ens hi trobem amb un infant que tingui una alteració o trastorn que ens porti a fer un programa individualitzat (PI).
Recordem que dins d’aquest programa, establirem els objectius i la metodologia que haurem d’emprar. Però abans de tot, haurem de saber quin grau d’incapacitat sensorial pateix l’infant i la causa de la seva lesió.
Hi han molts aspectes ha tenir en compte, com a partir de quina edat s’ha donat la lesió sensorial, l’entorn familiar, si accepten o no la discapacitat.
En aquest cas l’educació primerenca, afavoreix el desenvolupament de l’infant, estimulant el sentit afectat com la resta de sentits, sempre, però respectant les possibilitats.
Els centres ordinaris han d’avaluar els recursos materials, professionals de la metodologia utilitzada i la implicació de tot l’equip docent per garantir la integració de l’infant i el desenvolupament integral.
Ens centrarem en les alteracions visuals, els centres han d’afavorir el desenvolupament dels següents aspectes:
-Desenvolupament psicomotor: familiaritzar-se amb el cos i reconèixer l’esquema corporal, fomentar el desig de moviment i desenvolupar l’orietanció espacial a partir de pistes tàctils i sonores.
-Desenvolupament perceptiu i cognitiu: desenvolupar altres sentits, sobretot el tacte i l’oïda, desenvolupar la coordinació audiomotora, la percepció i localització/procedència del so; motivar conductes de recerca i exploració d’objectes.
-Desenvolupament del llenguatge i la comunicació: Fomentar comportaments preverbals com somriures, plors.
-Desenvolupament de l’autonomia personal: Activitats de la vida quotidiana, controlar els esfínters, vestir-se i desvestir-se sol.
-Controlar els sons que envolten a l’infant.
-Parlar en un to suau i tranquil, ajuda a calmar-lo.
-Comentar-li verbalment les diferents accions que es fan, els noms dels objectes, les parts del cos…
-Afavorir el contacte físic i les relaciones amb altres nens tant cecs com a vidents ajudaran a potenciar les relaciones afectives.
-Proporcionar-li tot tipus d’experiències tàctils i sonores que compensin la deficiència visual. Materials com planxes de Thermoform dòminos tàctils, abecedaris amb lletres grans i diferents relleus, ninots amb diferents sons, reconèixer objectes de la vida quotidiana a partir del sol, aprenentatge de la tècnica del punxó.
-Ajudes tècniques- lents- que augmentin el camp visual i millorin l’agudesa visual.
Aquests recursos i altres constituiran un aprenentatge per a la lectoescriptura posterior en Braïlle. Només és un petit tast, ja que és un tema força complicat i s’hauria de mirar bé les característiques del infant amb deficiència visual per fer una bona integració i que el seu aprenentatge sigui òptim.
Molt important destacar que l’equip educatiu treballarà conjuntament amb els serveis especialitzats del Departament d’Educació com els EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica) i el CREDV (centre de recursos educatius per a Deficients Visuals) que dóna atenció especifica a l’alumnat que pateix dèficit visual.
Més informació: http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/see/credv
ACTIVITAT ALTERACIÓ VISUAL
Una activitat força interessant i que estimula l’empatia de la resta de companys de classe és fer un joc on tots els nens i nenes s’hagin de vendar els ulls. En aquest cas, podriem jugar a assessins, policia i poble. Tots estaran amb els ulls tapats i només ens podrem comunicar a través de les mans. Ens desplaçarem per l’aula o l’espai on estiguem i quan trobem algú haurem d’identificar-nos picant amb les mans del company que trobem.
Si ens donen un cop, és poble i no passa res.
Si ens donen dos cops, és policia i nosaltres ens convertim també en policies.
Si ens donen tres cops, és l’assessí i ens ha matat en cas que siguem poble.
Si som policia, l’assassí queda detingut. I si som un altre assessí no passa res i continuem caminant. El joc acaba quan s’atrapa l’assessí.
ML.
Encuentro super interesante el tema que has expuesto hoy. No tengo ningun familiar que sea invidente pero me resulta interesante ver los recursos que puede haber para que ese niño/niña aprenda de la misma manera que sus compañeros.
Com passa amb moltes discapacitats, amb la visual, els que la pateixen, es troben amb moltes dificultats al llarg de la seva vida. Que aquestes siguin les mínimes possibles es una tasca que ha d’implicar a tota la societat. Una bona manera de fomentar la comprensió, la solidaritat i l’empatia amb les persones discapacitades es que ja de petits, a l’escola, tots els nens comparteixin i convisquin en el mateix espai educatiu.