Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Els rituals. Sisena carta a la meva néta.

30 d'octubre de 2013
Mila
0 comentaris

(Les cartes anteriors les podeu veure aquí) Estimadíssima Mila, Potser no és el millor mètode, però des que eres molt menuda la teva àvia i jo hem intentat familiaritzar-te amb alguns petits rituals amb la intenció d’anar fixant al llarg del teu camí unes quantes referències que t’ajudin a recordar quan siguis gran alguna cosa de les estones que passaves amb nosaltres. Les noies i els nois de la teva edat, però,

Llegir més

Transalpins.

23 d'octubre de 2013
Llengua
0 comentaris

El capital més valuós que aquestes Totxanes han acumulat al llarg dels quasi deu anys de la seva existència sou vosaltres, la gent que les seguiu. Molt sovint ho feu en silenci, sense donar senyals de vida. Altres vegades, en canvi, us poseu en contacte amb mi -tant se val que el Bloc no admeti comentaris, l’adreça del meu correu és fàcil de

Llegir més

Prou de línies vermelles i de fulls de ruta, si us plau…

21 d'octubre de 2013
Llengua
0 comentaris

En el meu darrer apunt comentava la manera com, de vegades, en aquests temps de canvis a velocitats vertiginoses, les expressions del llenguatge comú pròpies dels costums d’una època poden esdevenir obsoletes en una o dues generacions. Hi ha altres vegades, però, que les modes inspirades pels mitjans de comunicació i els seus protagonistes principals -periodistes, opinadors i polítics- generen

Llegir més

Sobre la feina de donar corda.

18 d'octubre de 2013
Llengua
0 comentaris

Un dia de l’any 2005 vaig tenir l’oportunitat d’assistir, per motius de feina, a una presentació prèvia d’aquella campanya de normalització lingüística endegada per la Generalitat que tenia com a lema “Dóna corda al català” i que com a imatge identificativa exhibia una dentadura amb ulls i peus que els cervells creatius de la campanya varen batejar amb el nom

Llegir més

Premianenca. Cinquena carta a la meva néta.

8 d'octubre de 2013
Mila
0 comentaris

Estimadíssima Mila, Barcelona és la ciutat més bonica del món i la que més m’estimo perquè és on vaig nàixer i on he viscut tota la vida. També és el lloc on segurament em moriré. Ja em diràs si no me l’he d’estimar… Barcelona és també la teva ciutat de naixença. Hi has viscut els primers setze

Llegir més

Pirineus de sang.

6 d'octubre de 2013
Llibres i literatura
0 comentaris

Acabo de llegir amb molt de gust “Dos taüts negres i dos de blancs”, la novel·la de Pep Coll que acaba d’editar Proa. M’apresso a dir que no conec tota l’extensa obra de Coll però puc assegurar que, dels llibres que li he llegit, aquest és sense cap mena de dubte el que més m’ha agradat. Suposo que

Llegir més

100 números de “Semagames”.

4 d'octubre de 2013
Llengua
0 comentaris

Tot i no ser un número capicua, els membres del Club Palindromista Internacional (CPI) -els bojos de la simetria i de les frases mirall- han volgut demostrar que són gent de cor tendre i han celebrat l’aparició del número 100 de la revista “Semagames”, el seu òrgan de comunicació oficial, amb una trobada a Món Sant Benet

Llegir més

Força Dharma (en record de Josep Fortuny).

1 d'octubre de 2013
Dol
0 comentaris

Per mitjà de la pàgina d’Enderrock -una referència diària imprescindible- m’assabento de la notícia de la mort, aquesta nit passada mentre dormia, de Josep Fortuny, bateria i fundador de la Companyia Elèctrica Dharma, germà gran de la nissaga dels Fortuny i la seva cara més visible. Tenia 61 anys. Fa uns mesos, poc abans de Sant Jordi, vaig saber per mitjà

Llegir més