Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Com ja he explicat en alguna altra ocasió una de les primeres coses que faig cada matí en arribar al despatx és repassar (per motius relacionats amb la feina, eh?; no malpenseu) els cinc diaris amb els quals tenim subscripció: El Punt Avui, Ara, La Vanguardia, El País i El Periódico. Això em permet, entre altres coses més productives, el contacte diari amb els dos encreuats que més m’agraden: el de Màrius Serra, en català, i el de Fortuny, en castellà, que es publiquen a La Vanguardia.
Els dissabtes i els diumenges -que no vaig al despatx i, per tant, no tinc accés als diaris fins al dilluns- resolc l’assumpte comprant jo La Vanguardia. Bé, de fet, per ser precís he de dir que també compro El Punt Avui i l’Ara, és clar.
D’altra banda, els seguidors d’aquest Bloc ja estan al corrent que la data de la meva jubilació és mooolt propera. Tant, que quan pengi aquest apunt em quedaran menys de setanta dies fins al 19 de desembre que serà el meu joiós “Dia J”.
Això vol dir, entre altres coses, que l’accés que tinc als encreuats és un accés amb data de caducitat si no em decideixo a comprar pel meu compte cada dia La Vanguardia.
I justament aquí és on plora la criatura perquè des de fa unes setmanes he decidit no aportar ni un ral de la meva butxaca al diari del senyor Godó a la vista de la descarada deriva unionista que ha adoptat últimament. Una deriva que, al meu parer, és clarament bel·ligerant amb els desitjos dels qui volem la independència de Catalunya sense restriccions i de seguida.
¿De quina manera, doncs, es podria resoldre el dilema entre la meva addicció als encreuats de Màrius Serra i de Fortuny i la determinació que he pres de no comprar el diari que els acull fins que canviï d’actitud?
¿Sóc jo l’únic que es troba davant d’aquesta disjuntiva?
Com que m’imagino que devem ser uns quants els que volem i dolem -volem els nostres encreuats i dolem per la línia del diari del comte “Grande de España”– se m’ha acudit un sistema que resol el problema d’una manera bastant satisfactòria (i honesta: res de robar-lo, malpensats!) i que requereix la complicitat d’unes quantes persones. Un sistema que preferiria no explicar més que a aquells que manifestin clarament el seu interès per l’assumpte.
Obro, doncs, durant uns dies l’adreça electrònica jjisern@gmail.com perquè els interessats es posin en contacte amb mi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!