Aquest mes de setembre he publicat un total de tretze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Aquesta descurança amb la llengua que tant cansa… (vegeu-lo aquí) * 2) El catanyol es cura (elogi de Pau Vidal). (vegeu-lo aquí) * 3) Poca vergonya, morro fort i endavant les atxes! (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) *
Una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes darrerament als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Grupo sanguíneo: FAMILIA * Seny d’excursionista: SENDERI (MS) * Donde las pinturas se exponen sin marco: DROGUERIA (n’hi ha més) * Dos que están
Quarts de set. Com cada matí consulto el Calendari dels Pagesos: som al dimecres 22 de setembre, sant Cosme i sant Damià, germans i màrtirs. L’A. -que encara matina més que jo- repassa la premsa a l’ordinador. Encara no és el torn de posar-m’hi jo. Trio les pastilles que toquen i passo a la cuina on m’espera el cafè amb llet i les
El dimecres de la setmana vinent, cap al migdia, estic convidat als estudis de TVE de Sant Cugat per participar en la tertúlia d’un programa que es diu “Para todos la 2”. El motiu de la invitació em va arribar a l’ànima i per això no vaig dubtar gens a dir que sí: resulta que dos dies després -el 5 d’octubre- es compliran
L’endemà del dia que la bona gent de Xarxa de Mots arriba al número 3.000 del seu projecte “Rodamots. Cada dia un mot” (del qual, si encara no ho sou, fareu santament de fer-vos subscriptors) (**) la no menys bona gent del Club Palindromista Internacional acaba de celebrar la seva trobada anual a la ciutat
Recordo molt bé com em va caure la primera dent. Jo tenia sis o set anys i portava uns quants dies remenant amb la llengua una de les dues dents del davant que començava a donar indicis de no estar a gust en el forat on fins aleshores s’havia allotjat. No cal dir que a mesura que anava
Tot i que és molt jove, el Pau Vidal és un vell amic de casa. Vull dir que ja fa una pila d’anys que ens coneixem i que ens l’estimem, l’A. i jo. Més concretament, des dels inicis heroics de l’Scrabble en català, en aquelles primeres i inoblidables sessions de cada dimecres a la nit al bar Queimada.Entre moltes altres malifetes,
Sí, nois. Tenim pressa, l’A. i jo. Perdre miserablement el temps és un luxe que a casa no ens podem permetre. Ja ho vaig explicar en una altra ocasió: a la nostra edat -superada des de fa temps la frontera dels seixanta- hem de pensar que amb moltííííssima sort ens queda per davant una mica
Deu ser que ja tenim una edat, a casa, però em sembla que a les ancianes ossades de l’A. i meves els aniria molt bé que no es repetissin gaires Onzes de Setembre més com el que acabem de viure. Un bon tragí: pel matí monument a Rafael de Casanova, Fossar de les Moreres, Setmana del Llibre Català al Pla de la Catedral
No és pas la primera vegada que ho explico aquí: quan l’any 1980 es varen transferir les primeres tongades de competències a la Generalitat la gent que aleshores hi treballàvem érem molt conscients de dues coses: que estàvem vivint uns moments històrics i que estava claríssim quin model de funció pública -l’espanyola, no cal dir-ho- NO volíem seguir de cap manera. La
Com més anem, menys valem, tu… Ja sé que aquesta no és una manera gaire habitual de començar un apunt en aquestes Totxanes que, de natural, solen ser optimistes i xiroies però, francament, s’ha de reconèixer que hi ha fets i situacions relacionades amb la manera com es tracta la llengua catalana en els mitjans de comunicació de titularitat pública (dels
La primera vegada que vàrem tenir notícia de l’existència del “padre Pio” va ser a finals d’agost de 2008 a Palerm, durant les nostres vacances sicilianes. Un vespre, passejant pel barri pescador d’aquella ciutat, vàrem anar a parar a una plaça al bell mig de la qual hi havia plantat un monument molt especial: dintre d’una urna
Aquest mes d’agost he publicat un total de tretze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Pel Pallars amb “Jo confesso” i Jaume Cabré: Santa Maria de Gerri (i la senyora Ignàsia). (vegeu-lo aquí) * 2) Els cosins Pujol (en record al Josep Maria i també al Delfí). (vegeu-lo aquí) * 3) Pel Pallars amb “Jo confesso”