Carrers estrets i costeruts, que es cargolen al voltant de l’abadia. Una mar que puja i baixa quatre cops al dia i que cada vegada reinventa el paisatge, pedres carregades d’història i un magnífic claustre de doble columnata. Som al Mont Saint-Michel i ells caminen davant nostre i riuen.Mercat de dissabte a la Place des Lices de Rennes. És Sant Jordi i busquem una parada per comprar roses. Poca estona després,
“Bretanya és molt gran i no ho podrem veure tot, però si fem més o menys el programa que us proposo coneixereu “la meva” Bretanya, la de la meva vida de sempre, de la meva família i de la meva infantesa…” Amb aquestes paraules, la dolça J.-l’enamorada del noi gran de casa- resumia a finals de
Com que per primera vegada en molts anys Sant Jordi ens agafarà lluny de casa -la Bretanya, el país d’Astèrix, ens espera- us deixo en un únic apunt el resum de la meva sèrie de recomanacions d’enguany que vaig penjar la setmana passada. Si li són útils a algú ja hauran fet el fet. * Sis llibres pel quadre d’honor (vegeu-los aquí)(n’hi ha
“Ja no saben què fer per desestabiltzar el Barça”, “La Sagrada Familia está que arde”, “Si crema La Sagrada Família tothom a les 10 a Canaletes. Passa-ho!”, “Ahir vaig mirar dos capítols de ‘La Sagrada Família’ i avui crema. Recordeu-me que avui miri ‘Oh! Espanya”, “L’església que millor il·lumina és la que crema”, “Que envien las monjitas a
… i, a més a més, val a dir que se li entén tot: Benestar, mentides i finançamentXavier RoigDiari Ara, divendres 15 d’abril de 2011 “Si viatgen entre Sant Feliu de Codines i Moià travessaran, en 18 minuts, un territori d’uns 14.000 habitants -menys, si hi compten els que només hi viuen entre setmana-. En
(les recomanacions de llibres comencen aquí) En l’apartat musical aniré per feina perquè vull enllestir avui totes les recomanacions que tinc al pap. * La primera recomanació és aquest esplèndid “Rellotge d’emocions” que acaba de publicar Raimon. Veterà i mestre, ha fet un disc on cap tema és sobrer i on hi caben perfectament el lirisme i la combativitat. Les
(la sèrie comença aquí) Com que ja tinc una edat acabaré aquesta sèrie de tres apunts farcits de recomanacions llibresques de cara a Sant Jordi amb un apartat dedicat a allò que se sol denominar “clàssics”. I abans de tancar caixa definitivament (fins al següent apunt que contindrà recomanacions musicals) dedicaré un espai a les novetats de l’apartat
(La sèrie comença aquí) La segona tongada de recomanacions per aquesta festa de Sant Jordi que enguany ens arriba barrejada amb aromes i sons de Setmana Santa aplega, per una banda, llibres de memòries i biografies, i per l’altra unes quantes novel·les més que completen el panorama presentat en el primer apunt de la sèrie. Començo amb “Adéu a la
Un any més (i mentre la vostra paciència ho aguanti) dedicaré uns quants apunts a recomanar llibres i discos de cara a Sant Jordi. Avui començo amb el que considero el “quadre d’honor“, mitja dotzena de llibres que estic segur que us encantaran. * Començo amb “Maic”, de Tina Vallès (Baula), una petita meravella de 80 pàgines rodona, emocionant i senzilla com la rialla
Mireu quin goig que feia jo aquest matí amb la meva bossa de veterà conductor de Vespa i el sobre amb la papereta del Sí a punt de ficar-lo a la urna.
Una gran cançó i uns paisatges que a casa ens estimem especialment pels records que ens porten (vegeu aquí). Gaudiu-los vosaltres també en aquest diumenge tan especial.
Em sembla que tinc una bona notícia pels seguidors de Màrius Serra. Tot atenent un encàrrec de la bona gent de “Serra d’Or” (l’única revista, juntament amb la valenciana “Caràcters”, en la qual he volgut continuar escrivint malgrat la meva condició de crític literari retirat) el passat gener vaig començar a repassar papers i records relacionats amb la meva llarga amistat
(Any 1976) Me’n recordo de com li agradava, de petit, al noi gran de casa contemplar el paviment de Joan Miró de la Rambla. Un bon dia de 1976 (ell deuria tenir un any acabat de fer) passejàvem pel Pla de l’Os quan, des de la cadireta, va començar a bellugar-se i a fer grans gesticulacions mirant alternativament a terra
Unes quantes consideracions sobre aquesta pel·lícula d’Agustí Villaronga: * Per començar i per esvair tots els dubtes: és una excel·lent pel·lícula. Una mostra ben clara que quan afrontem un projecte sense complexos, amb bones bases de partida i recursos suficients som tan competitius com el primer. Felicitacions, doncs, al director i a tot l’equip de producció encapçalat per Isona
Article aparegut a l’Avui d’ahir (podeu també llegir-lo aquí). “L’efecte Pujol”, d’Esteve Vilanova “Quan amb tot el seu llarg camí de reflexió profunda Jordi Pujol ha d’admetre que ja no té arguments per sostenir el que ha estat el seu pensament polític de més de seixanta anys quant a l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol, és