Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
“Ja no saben què fer per desestabiltzar el Barça”, “La Sagrada Familia está que arde”, “Si crema La Sagrada Família tothom a les 10 a Canaletes. Passa-ho!”, “Ahir vaig mirar dos capítols de ‘La Sagrada Família’ i avui crema. Recordeu-me que avui miri ‘Oh! Espanya”, “L’església que millor il·lumina és la que crema”, “Que envien las monjitas a limpiar y quedará como nueva”…
Aquest era l’estil de bona part dels missatges que ahir… (n’hi ha més)
… que ahir, durant les primeres dues hores que va durar l’alarma per l’incendi a la cripta de la Sagrada Família varen envair Twitter, una de les puntes de llança del famós Internet dos punt zero, altrament conegut amb el nom de “xarxes socials”.
El cert és que un cop resolt l’incident i conegut el limitat abast dels danys generats pel foc el tarannà de les piulades va entrar per un camí més normal i el percentatge d’exabruptes, gracietes i poca-soltades va baixar en picat.
La meva reflexió davant de tot això -potser un pèl simplista, ho reconec- em porta a preguntar-me si aquesta possibilitat que ofereix Twitter d’escampar “urbi et orbe” la primera animalada que et passa pel cap en tongades de cent-quaranta caràcters cal anotar-la en la columna dels invents que ajuden a la ciutadania a avançar o més aviat no.
Jo, sincerament, he de confessar que no ho tinc gaire clar…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!