Totxanes, totxos i maons

“Bretanya és molt gran i no ho podrem veure tot, però si fem més o menys el programa que us proposo coneixereu “la meva” Bretanya, la de la meva vida de sempre, de la meva família i de la meva infantesa…”

Amb aquestes paraules, la dolça J.-l’enamorada del noi gran de casa- resumia a finals de gener el programa que ens proposava per passar cinc dies de Setmana Santa al país bretó. Cinc dies que s’han exhaurit just aquesta tarda quan l’avió que ens portava des de Nantes ha aterrat al camp d’aviació del Prat després de vuitanta-cinc minuts de vol plàcid en un avió no gaire més gran que un autocar dels grossos.

Darrere nostre han quedat uns dies plens de sensacions irrepetibles, de conèixer gent adorable, de bon menjar i millor beure, de sentir bones músiques i de contemplar paisatges d’una bellesa esclatant.

I, sobretot, han estat cinc dies de sentir-nos l’A. i jo envoltats de gent que ens ha demostrat que estima el nostre fill i que ens ha acollit com el que des d’ara ja som: un dels seus.

Hi tornarem, a la Bretanya…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!