Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

Com que ja tinc una edat acabaré aquesta sèrie de tres apunts farcits de recomanacions llibresques de cara a Sant Jordi amb un apartat dedicat a allò que se sol denominar “clàssics”. I abans de tancar caixa definitivament (fins al següent apunt que contindrà recomanacions musicals) dedicaré un espai a les novetats de l’apartat d’assaig.

* Com ja es pot deduir per la il·lustració de l’apunt el primer llibre que recomano és “Verbàlia 2.0” (Empúries), de Màrius Serra, una obra enciclopèdica que amplia, actualitza i completa el primer “Verbàlia” de l’any 2000 i que, sense cap mena de dubte, ocupa ja un lloc entre els llibres de referència -els clàssics, vaja- de la ludolingüística universal. Amunt els ànims, doncs, i pit enfora! Que no sabem el que tenim, a casa nostra…

* Ara recomanaré dos llibres de poesia que ningú em negarà que són clàssics indiscutibles: la “Poesia completa” (Labutxaca), de Joan Maragall, i els “Quatre quartets” (Viena), de T. S. Eliot, edició bilingüe amb una nova versió de la traducció que Àlex Susanna va fer el 1984  i el mateix pròleg de Jaime Gil de Biedma.

(Per cert, la lectura de Maragall la podeu complementar molt bé amb la visita a l’exposició “Joan Maragall, la paraula il·luminada” (vegeu aquí), al Palau Moja de Barcelona fins al 10 de juliol.)

* Continuant amb clàssics de casa nostra recomano també un text del qual ara es commemoren els cent anys de la seva publicació: “La Ben Plantada”, d’Eugeni d’Ors. Hi ha una edició de Quaderns Crema a cura de Xavier Pla que val molt la pena. I si la combineu amb la lectura de les memòries familiars de Teresa Baladia que us recomanava (vegeu aquí) en el primer apunt d’aquesta sèrie -“Abans que el temps ho esborri”– haureu arrodonit perfectament el cicle.

* L’editorial Viena continua amb el seu ambiciós projecte d’editar “La recerca del temps perdut“, de Marcel Proust, traduïda per Josep Maria Pinto. Des de fa unes setmanes tenim ja el segon volum –“Un amor d’en Swann”– i la intenció és continuar.

* Un altre clàssic per excel·lència que també és novetat aquests dies és la Bíblia, sobre la qual ja vaig parlar també en el primer apunt d’aquesta sèrie.

* Tanco l’apartat dedicat als clàssics amb un llibre pensat precisament per ajudar-nos a entrar en el seu món: “Per què llegir els clàssics, avui” (Ara Llibres), de la professora Laura Borràs. Un llibre amb un subtítol aclaridor: “Elogi de la lectura: de Flaubert a Joyce, d’Èsquil a Maria-Mercè Marçal”.

El meu capítol de recomanacions d’assaig i d’història aplega cinc llibres:
* “Josep Pla o la raó narrativa” (Destino), de Josep Maria Castellet, reedició ampliada del primer text aparegut amb el mateix títol l’any 1978. Feu-me cas: crec que és la manera més intel·ligent de commemorar els 30 anys de la mort del mestre Pla, que s’escauran precisament el proper dia de Sant Jordi.

* “Aicnàlubma” (Columna), de Joaquim M. Puyal. Un llibre amb reflexions i propostes sobre la societat de la comunicació en la qual vivim immersos i sobre el futur de la televisió. Erudició, amenitat i sentit comú serien els tres eixos d’aquest llibre que ens demostra, per si no ho intuïem ja, que Puyal té un dels cervells més ben moblats del país.

* “Blanc bo busca negre pobre” (La Campana), de Gustau Nerín. Un llibre implacable amb les polítiques de cooperació amb Àfrica dels països del denominat “primer món” i amb les ONG. No és de bon empassar, el que escriu Nerín, però algú ho havia de dir…

* “El preu de la memòria. El cas de l’Arxiu Centelles” (Pagès Editors), de Ramon Alberch. La versió del tristament famós “cas Centelles” explicada per l’home que durant to el procés va representar els interessos de la Generalitat de Catalunya en la seva condició de subdirector general d’Arxius.

* “Código Best Seller” (Planeta-Temas de hoy), de Sergio Vila-Sanjuán. Un repàs a la història dels llibres que han tingut un ampli reconeixement dels lectors de tots els temps. I un apartat especial dedicat als últims dos-cents anys, des de “Ivanhoe” (1819) a la trilogia “Millenium” de Stieg Larsson.

I si després de tanta lectura voleu descansar i fer una mica de gimnàstica mental i lingüística us recomano “Verb i Gràcia. 1000 i + enigmes verbals” (Llibreria Universitària), d’un col.lectiu de gent creativa i juganera entre els quals hi ha Josep M. Sansalvador, coblocaire (vegeu aquí) i devot practicant de la mística de l’enigma. Us deixo un enigma de mostra perquè aneu fent: “Jugador del Barça que té un veí de noranta anys a l’àtic” (sis lletres)

(Aqui s’acaben les recomanacions de llibres per aquest Sant Jordi. El següent apunt –vegeu-lo aquí–  esta dedicat a recomanacions de discos)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!