Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

La segona tongada de recomanacions per aquesta festa de Sant Jordi que enguany ens arriba barrejada amb aromes i sons de Setmana Santa aplega, per una banda, llibres de memòries i biografies, i per l’altra unes quantes novel·les més que completen el panorama presentat en el primer apunt de la sèrie.

Començo amb “Adéu a la Universitat” (Galàxia Gutenberg), del catedràtic Jordi Llovet. Es tracta d’un recull de reflexions en clau memorialística sobre els 43 anys que l’autor ha dedicat a la Universitat -primerament com a estudiant, després com a professor i, finalment, com a catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada-  escrites arran de la seva jubilació el 2008. El llibre té un subtítol que, ara més que mai, el fa summament interessant: “L’eclipsi de les humanitats”. 

(n’hi ha més)

La segona recomanació és “Viure amb els ulls” (Perifèric), llibre que aplega les memòries d’un dels escriptors més honestos, prolífics i veterans de casa nostra: Joaquim Carbó, nascut a Caldes de Malavella l’any 1932. El llibre està dividit en quatre apartats: la guerra, el carrer, la vida civil i l’ofici d’escriure.

Un altre llibre que recomano és “Dietari de postguerra del baró d’Esponellà 1940-1945” (Departament de Cultura), del qual ha tingut cura l’historiador Javier Tébar. Un curiós dietari sense cap autocensura escrit durant els anys de la Segona Guerra Mundial per un personatge -Don Epifani Fortuny i Salazar, baró d’Esponellà- franquista i membre de la noblesa terratinent (vegeu aquí).

En els antípodes mentals del baró d’Esponellà, en una longitud d’ona diferent però amb un relat igualment fascinant recomano “Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1934-1939)” (Tusquets), de Nancy Johnstone. Una dona que l’any 1934 va decidir, amb el seu marit Archie, fer un canvi radical a la seva vida, abandonar Londres i construir un hotel a Tossa de Mar que de seguida es va convertir en lloc d’acollida de corresponsals de guerra, artistes favorables a la República i personalitats britàniques de pas per Catalunya. Aquest llibre forma un esplèndid tàndem històrico-memorialístic amb “Abans que el temps ho esborri”, del qual he parlat en l’apunt anterior (vegeu-lo aquí).

Tanco l’apartat de recomanacions de memòries i biografies amb dues novetats més: “Memorias de un liberal psicodélico” (RBA), de Luis Racionero, i “J. D. Salinger. Una vida oculta” (Galaxia Gutenberg), de Kenneth Slawenski.

El darrer paquet de llibres d’avui està dedicat a unes quantes recomanacions més de narrativa que complementen les que he fet en el primer apunt d’aquesta sèrie. De fet són tres novetats i dues reedicions:

* “La Moràvia” (Galàxia Gutenberg), segona incursió en la narrativa del crític literari Julià Guillamon després de les proses d’estètica postindustrial que va publicar el 1991 amb el títol “La fàbrica del fred” i que són un precedent molt embrionari de la novel·la d’ara.

* “Natura quasi morta” (Edicions 62), primera i encertada incursió de Carme Riera en el gènere policíac amb una història sobre les malifetes d’un assassí en sèrie que fa la seva feina a les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Bellaterra durant les protestes estudiantils pel Pla Bolonya de fa tres anys.

* “Caligrafía de los sueños” (Lumen), de Juan Marsé. Després d’aquella cosa tan horripilant que es va dir “Canciones de amor en Lolita’s Club” de fa uns anys, qualsevol nou llibre de Marsé tenia molt números de superar el precedent. La veritat, però, és que aquesta novetat d’ara ens retorna un Marsé més autobiogràfic que mai i amb els referents temàtics i estilístics de les seves grans novel·les.

En l’apartat de reedicions, a part d’insistir -a l’influx de l’èxit cinematogràfic- amb “Pa negre” (Columna) i “Retrat d’un assassí d’ocells” (Proa), d’Emili Teixidor, hi ha un parell de llibres que fóra una llàstima que us passessin desapercebuts:

* “L’home del sac” (Bromera), la primera novel·la de Màrius Serra, editada per Columna el 1990, que ara ens arriba en versió revisada i definitiva.

* “¡No hay para tanto!” (Flamma), de Bartomeu Cruells, una esplèndida novel·la introbable en la seva edició en català de fa onze anys que ara podem recuperar en versió castellana i de la qual vaig parlar llargament el passat novembre (vegeu aquí).

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!