(Any 2004) Me’n recordo del dia que l’Assumpció Maresma em va parlar per primera vegada dels Blocs… (n’hi ha més) Me’n recordo del dia que l’Assumpció Maresma em va parlar per primera vegada dels Blocs. Era un matí de finals de març de fa set anys i em va telefonar a la feina. Em va explicar que
“Es comença plantejant el retorn de la bata a l’escola i s’acaba posant un Crucifix a cada aula.”A l’hora que faig aquest apunt no estic en condicions d’assegurar que aquesta animalada no s’hagi ja dit o escrit en alguna de les moltes tertúlies i ìnformatius digitals que ens envolten… (n’hi ha més) Del que sí
(any 1985) Me’n recordo del dia que ens va trucar el director de la sucursal de Banca Catalana del nostre barri… (n’hi ha més) Me’n recordo del dia que ens va trucar el director de la sucursal de Banca Catalana del nostre barri. “Vull fer-los una proposta que els semblarà una mica estrambòtica, però que
Aquí teniu una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Quintas de cuartos: TORRES * Viatgeu fins a Esterri: ANEU (MS) * Está lleno de gente acomodada: CINE (n’hi ha més) * Obliga a
(la sèrie comença aquí) A les 10 en punt amb l’amic B. -un jove gallec instal·lat a Catalunya des de fa 4 anys que parla i escriu un català envejable- vàrem començar a xerrar tot passejant i interaccionant amb el tema central de la nostra conversa: la plaça Lesseps. Tot i que cada dia hi passo quatre vegades amb
Aquest és el text que vaig escriure per a la columna “Opinions contundents” i que va sortir publicat ahir a la pàgina principal de Vilaweb. El retorn d’Antònia Font i BramsGran any, aquest 2011, com hi ha món! Després de les novetats de Mazoni, Raimon, Joan Isaac, Very Pomelo, Manel i Anímic –i mentre esperem discos nous
Entre novembre i desembre de 2008 vaig escriure una sèrie de quatre apunts (vegeu aquí el primer) dedicats a la plaça Lesseps en unes dates en què la seva inauguració era bastant imminent, després d’uns quants anys d’incomoditats i obres que van esgotar la paciència dels veïns i la resistència dels usuaris -a peu o motoritzats- d’aquell
Poesia: una visió personalMarta Pessarrodona Al principi hi havia la Paraula (Sant Joan 1:1) (n’hi ha més) Tal com va dir el prevere de les Mallorques:guaita l’horitzó de les coses futures.Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicarque també pel passat pot fer-hi via. Sabem que tot s’hi val si res no és mentida. En el
He començat el dia repassant, mentre feia mandres al llit, el darrer disc del grup Very Pomelo (vegeu-los aquí en el seu My Space) que es diu “Xurrac Asclat” i que, després d’aquesta audició -que no és pas la primera-, ja puc dir que serà un dels que aniran a la meva llista de recomanacions de Sant Jordi.
Fa sis anys escrivia això:“Avui, dia de Sant Josep, compleixo 55 anys i em fa il·lusió poder deixar-ne constància en aquest Bloc ja que, a part de la màgia dels aniversaris acabats en zero o en cinc, és el primer 19 de març en el que disposo d’aquesta curiosa i excitant finestra sense límits aparents.
Captat a la ràdio fa un parell de dies: “Un bon gestor és, per definició, aquell individu capaç de preveure un problema i d’adoptar les mesures necessàries per resoldre’l abans que esclati. La seva feina sol ser, doncs, callada perquè la majoria de les vegades gairebé ningú arriba a tenir consciència del que ha representat la seva clarividència i el seu
(Anys 1954-1957) Me’n recordo d’aquella manera tan peculiar que tenien a casa per referir-se a l’avi Domingo. Es va morir vint-i-nou dies després del meu naixement i els meus primers records estan associats a l’àvia, la tieta, mon pare i ma mare parlant d’un tal “salsigui” quan parlaven del difunt. No va ser fins molts
Dies enrere vaig fer una piulada al meu espai a Twitter en la qual deia que algun dia s’estudiaria a les facultats de comunicació la campanya de promoció prèvia del segon disc de Manel. Per una d’aquelles coses curioses que passen la xarxa el meu comentari va ser rebotat i comentat diverses vegades amb comentaris breus que en
Des de fa unes hores ja sé quin llibre recomanaré a tort i a dret de cara al proper Sant Jordi: “Maic”, de Tina Vallès. És un volum primet: 86 pàgines de lletra generosa amb els curts de vista en les quals se’ns explica una història que, francament, em semblaria una llàstima que passés desapercebuda dels lectors mínimament sensibles que solen