(anys 1960-1962) Me’n recordo que de ben jove ja era un repel·lent malalt dels jocs de paraules… (n’hi ha més) Me’n recordo que de ben jove ja era un repel·lent malalt dels jocs de paraules. Als inicis de TVE als estudis de Miramar feien un programa de moda i alta costura que es deia “Estilo”.
Quan fa tres mesos i mig el senyor Artur Mas va guanyar les eleccions que liquidaven els set anys de règim tripartit una bona part de la ciutadania vàrem sospirar alleujats. Aquella pel·lícula -en sessió doble, a més a més: tres anys la primera tongada i quatre la segona- ja la teníem molt vista i ens feia il·lusió estrenar
(Ja ho deia Brecht: quins temps més curiosos els que ens està tocant de viure…) L’experiència del fracàs sol generar una estètica -i de vegades fins i tot una ètica- que d’un temps ençà aplega força seguidors. Sobretot quan qui formula aquesta experiència és un triomfador. Es diria que un discurs de l’estil de: “Tres vegades
Dia d’estrenes, avui (i de festa, que sempre s’agraeix!). És el primer dia que ja no sóc subscriptor de l’Avui, tot i que el continuaré comprant els dijous, pel suplement de Cultura, i els caps de setmana. També m’estreno en la galàxia iPhone4. Sobre aquest enginy encara tinc més incògnites que certeses però espero que aquest migdia el
(anys 1957-1962) Me’n recordo que quan, de petit, demanava a mon pare que m’expliqués coses de la guerra sempre es negava a dir-me’n res… (n’hi ha més) Me’n recordo que quan, de petit, demanava a mon pare que m’expliqués coses de la guerra sempre es negava a dir-me’n res. O quasi, perquè a força de posar-me pesat vaig arribar a saber que s’havia fet farts de caminar
La casualitat em fa encadenar dos apunts dedicats al mestre Puyal. El d’avui, però, no fa referència al seu recent llibre sinó que intenta sortir al pas del que ahir va comentar en el transcurs de la transmissió del València-Barça sobre el mot (evidentment castellà) “gilipollas” que es veu que el periodista Xavier Sardà havia
La casualitat em fa encadenar dos apunts dedicats al mestre Puyal. El d’avui, però, no fa referència al seu recent llibre sinó que intenta sortir al pas del que ahir va comentar en el transcurs de la transmissió del València-Barça sobre el mot (evidentment castellà) “gilipollas” que es veu que el periodista Xavier Sardà havia
Vaig veure ahir per Vilaweb TV l’extensa ressenya de la roda de premsa de Joaquim Maria Puyal a propòsit de la presentació del seu llibre “Aicnàlubma” (vegeu-la aquí), editat per Columna, i em va faltar temps per aconseguir-ne un exemplar. Inicialment la meva intenció era posar-lo a la cua en espera d’enllestir el llibre que ara estic llegint –“El