Totxanes, totxos i maons

Entre novembre i desembre de 2008 vaig escriure una sèrie de quatre apunts (vegeu aquí el primer) dedicats a la plaça Lesseps en unes dates en què la seva inauguració era bastant imminent, després d’uns quants anys d’incomoditats i obres que van esgotar la paciència dels veïns i la resistència dels usuaris -a peu o motoritzats- d’aquell espai de la ciutat.

Vaig deixar expressament inacabada la sèrie perquè creia que faltava una part important, la prova definitiva…  (n’hi ha més)

… la prova definitiva: veure com funcionava la plaça, tant pels vianants com pels vehicles que la travessen.

Però com que, francament, els resultats després d’un any i mig d’ús no els trobava gaire engrescadors vaig anar ajornant un dia sí i l’altre també l’escriptura de l’apunt que havia de tancar la sèrie.

Fins que ara fa uns quinze dies vaig rebre un correu del senyor B. E. V, del Departament de Geografia de la UAB, que em deia:

“Fa temps que treballo en una tesi doctoral que prova de ser una reflexió sobre els espais públics a la ciutat contemporània. Li escric perquè l’estudi del cas amb el que treballo de manera preferent és la plaça Lesseps. Ho faig tant des de la perspectiva d’una controvèrsia urbanística, activa des de començaments de la dècada de 1970, però també com un teixit urbà que es reprodueix, dia rere dia, per mitjà de tota mena d’apropiacions socials, fluxos, etc. en el sí d’un procés de renovació urbanística i d’una tensió entre l’arquitectura i l’urbanisme, ben palesa en aquesta plaça.”

Després em deia que navegant per Google havia arribat fins als meus apunts dedicats a la plaça i em demanava si podia tenir una conversa amb mi per formular-me unes quantes preguntes.

Vàrem quedar per veure’ns fa un parell de diumenges, a l’hora del solet, a la mateixa plaça Lesseps per poder passejar i xerrar amb la màxima proximitat al tema de la nostra trobada.

(Continua -i acaba- aquí) 
 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!