Totxanes, totxos i maons

Dies enrere vaig fer una piulada al meu espai a Twitter en la qual deia que algun dia s’estudiaria a les facultats de comunicació la campanya de promoció prèvia del segon disc de Manel.

Per una d’aquelles coses curioses que passen  la xarxa el meu comentari va ser rebotat i comentat diverses vegades amb comentaris breus que en la majoria dels casos eren plens de dubtes i de signes d’interrogació. N’hi haurà per tant?, venien a dir…  (n’hi ha més)

Com que la limitació dels 140 caràcters és una llauna en la piulada no vaig poder explicar que la meva referència a la campanya era en clau d’admiració tot i que els lectors més suspicaços estic segur que així ho varen entendre.

Ara bé, ja se sap que una cosa és la propaganda i una altra, de vegades ben diferent, la realitat. Doncs bé, des d’ahir -unes hores abans de la sortida oficial- disposo del disc i l’he pogut escoltar unes quantes vegades, cosa que m’ha permès escriure ahir al vespre una nova piulada en la que nego rotundament que se n’hagi fet un gra massa. El disc és molt i molt bo i crec que justifica plenament l’expectació creada de manera tan intel·ligent al seu voltant des de fa temps.

Ara vindrà l’hora de les anàlisis i d’aprofundir en un o altre tema. Jo, d’entrada, coincideixo amb l’amic Palà (vegeu aquí) que el ja conegut “Aniversari” i “Benvolgut”, el tema que obre el disc, són els que, d’entrada, mereixen ja un lloc a l’antologia tot i que jo no situaria gaire lluny també la deliciosa havanera “Deixa-la, Toni, deixa-la” que tanca el disc.

Un disc magnífic, carregat d’esplèndides històries -no us deixeu perdre la lectura atenta de les lletres- i que, a més a més, és cap-i-cua: comença i acaba amb el protagonisme de la secció de vent.

Una cosa similar amb el no menys remarcable “Bed & Breakfast”, dels Amics de les Arts, que s’obre i es tanca amb dues històries en les que apareixen un llit i un esmorzar. Quines coses, oi?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!