Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Les 10 Totxanes més visitades de maig (amb repicó).

31 de maig de 2010

Dels vint apunts que he escrit durant el mes de maig els 10 més visitats han estat: * 1) Clatellot al senyor Hereu.  (vegeu-lo aquí) * 2) Les xurreres d’Alfons X.  (vegeu-lo aquí) * 3) “La màgia de ser traduït”, va dir Jaume Cabré. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Històries d’enderrocs (a propòsit del “Siempre seremos cuatro”) (1). (vegeu-lo aquí) * 5) Consultes Hereu: de la

Llegir més

Escoltem els Mustang i Peter & Gordon, per exemple…

27 de maig de 2010

Ja sigui perquè aquests dies estic remenant molts papers i carpetes amb material relacionat amb els Beatles, o perquè un bon amic que d’aquestes coses hi entén molt ens ha explicat en petit comité les gràcies i les desgràcies històriques de les relacions diguem-ne institucionals entre Catalunya i el País Valencià. Ja sigui perquè cada

Llegir més

Amunt la moral!

26 de maig de 2010

Hi ha dies que sembla que les coses es torcen o que no acaben de rutllar bé del tot. Per superar situacions com aquesta a mi la música m’ajuda molt. Dies enrere us convidava a començar el dia amb energia gràcies a la música de Delafé y las flores azules (vegeu aquí). Avui us convido

Llegir més

“Cupón Ahorro del Hogar” (i II).

25 de maig de 2010

(La sèrie comença aquí) El barri ha canviat moltíssim. Primerament va ser per la invasió de botigues d’informàtica, després per la infrastructura comercial del “Gaixample” i el cert és que cada vegada que m’hi acosto -ara molt menys després de la mort del pare- és per constatar amb una mica de nostàlgia la meva condició d’estrany,

Llegir més

“Cupón Ahorro del Hogar” (I).

23 de maig de 2010

Amb l’excusa de fer un bon dinar el meu amic Ricard i jo quedem de tant en tant per veure’ns i, de passada, aprofitem per posar-nos al dia de les nostres respectives vides i de les xafarderies de la feina. En Ricard és informàtic -un bon informàtic- i treballa a la mateixa empresa que jo, però en

Llegir més

Toscana en primavera.

22 de maig de 2010

Cap de setmana llarg -almenys pels barcelonins- i especialment atrafegat per mi ja que he d’enllestir feines d’ara i de la setmana vinent. I amb l’ordinador encara a mig gas. El motiu, però, s’ho val: d’aquí a set dies l’A. i jo serem per la Toscana fent la nostra habitual (d’uns anys ençà) visita de primavera. L’escenari

Llegir més

Clatellot al senyor Hereu.

20 de maig de 2010

Em sembla recordar que ho vaig llegir la setmana passada al diari El Punt i que em va semblar un retrat perfecte de la situació: des de feia temps -comentava el periodista- s’estava rifant un castanyot i el primer clatell que els ciutadans hem trobat a l’abast ha estat el de l’alcalde Hereu. I a fe

Llegir més

“Tot el camp és un clam…” (dedicat al Doctor R.).

18 de maig de 2010

Les celebracions barcelonistes d’aquest dies m’han fet recordar la història que el Doctor R. ens va explicar l’últim dia que ell i la seva muller varen sopar a casa. Em va semblar tan singular que li vaig demanar permís per reproduir-la en aquestes Totxanes, cosa que faig tot seguit manllevant amb la màxima fidelitat de què sóc capaç

Llegir més

Quatre mans, quatre germans (en homenatge, també).

15 de maig de 2010

Passeu-me l’aparent frivolitat però és evident que la crisi escampa les seves branques per tot arreu. Potser és per això que ahir només va sortir a La Vanguardia l’esquela a pàgina completa en memòria de Manuel Martínez Calderón i signada amb el lema “Siempre seremos cuatro”. El Periódico també va publicar la seva esquela, però de dimensions

Llegir més

Sinistre / col·lapse total.

13 de maig de 2010

L’ordinador de casa ha entrat en crisi i s’ha penjat. Així, ras i curt. Després de quasi 8 anys de serveis a la família ens ha dit que ja n’hi ha prou i es nega a engegar-se. Un malpensat diria que el que li passa és que sent enveja dels desastres provocats pels seus germans de xips que regulen el

Llegir més

Històries d’enderrocs (a propòsit del “siempre seremos cuatro”) (i 2).

12 de maig de 2010

(La sèrie comença aquí) A Barcelona -l’àmbit que jo conec- no es va començar a utilitzar de manera més o menys generalitzada l’estructura de formigó en la construcció d’habitatges fins a la dècada dels 70. Abans d’aquella data les cases les construïen amb una estructura resistent a base de parets de càrrega de totxo massís (dites també parets mestres) i els sostres

Llegir més

Històries d’enderrocs (a propòsit del “Siempre seremos cuatro”) (1).

10 de maig de 2010

El divendres vinent és 14 de maig. I com sol passar cada any en aquesta data ja estic pendent que La Vanguardia i El Periódico publiquin la tradicional esquela d’una pàgina amb el logotip de les empreses del Grup Martínez, el lema “Siempre seremos cuatro” -el mateix que apareix en esqueles més petites els dies 14 dels onze mesos restants- i la frase “Manuel Martínez

Llegir més

Ets gran, Fortuny! (i tu, Màrius Serra, Déu n’hi do també) (XLVI).

9 de maig de 2010

Tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Se presta por interés:  ATENCIÓN * La seva absència és l’excepció que hauria de confirmar la regla:  ÒVULS  (MS) * Pasta que suele ponerse en el

Llegir més