El dimarts de la setmana passada, en el transcurs de la segona i darrera sessió a La Pedrera dedicada a Joan F. Mira l’amic Vicenç Villatoro em va deixar d’una peça. Tan bon punt em va veure li va faltar temps per felicitar-me per la rapidesa en fer-me ressò en aquestes Totxanes de la notícia
Llegia a La Vanguardia fa uns dies que un dels arguments que la directiva del Real Madrid ha esgrimit davant del Comitè de Competició de la Lliga Espanyola per reduir la sanció a Cristiano Ronaldo per haver-li trencat el nas d’un cop de colze a un jugador del Málaga va ser el vídeo d’una jugada d’un recent Barça-Sevilla
Tret dels imprescindibles Simpson, que procuro no perdre’m cap dels dies que dino a casa, tinc la sort -gràcies a Déu- de veure molt poca televisió. Més concretament, mentre acabem de sopar segueixo el TN Vespre i el Molina. I els dies que toca empalmo amb el Crackòvia i el Polònia. Res més. Vull dir amb això que el meu índex d’exposició als
(La sèrie comença aquí) Damunt del llit, plegats amb cura, encara hi ha la jaqueta del pijama i el pantaló que mon pare portava habitualment per casa. A terra, les sabatilles en perfecta formació, a la tauleta de nit la ràdio, el despertador i la llanterna i a la taula del despatx la capseta de plàstic de color blanc amb tres compartiments per
Llegeixo a El Punt i l’Avui (vegeu aquí i aquí) que a partir del proper diumenge el suplement “Plaers” deixa d’editar-se i que el diari Avui adopta com a suplement dominical el setmanari “Presència”, el d’El Punt. També informen els dos diaris que el suplement d’esports “El 9”, l’únic diari esportiu en català, s’encartarà amb l’Avui de la mateixa manera que des de fa
Mon pare ja no tornarà al pis de Sepúlveda. No és una novetat d’avui. Dissortadament, des que a mitjans d’octubre va patir l’accident cerebral que li està liquidant les darreres forces semblava bastant clar que el seu retorn a la casa on ha viscut des de 1954 era un desig de difícil compliment. D’ençà que està hospitalitzat, mon germà i jo ens
Com que em coneix i sap que em va la marxa a l’A. li falta temps per trucar-me al despatx i dir-me que per la ràdio acaben de comentar que les dues màquines tuneladores que estan perforant el subsòl barceloní per obrir pas a la línia 9 del metro tenen nom. L’una es diu Cuca
Un apunt apressat a causa de l’hora i el cansament del dia però que val la pena d’escriure si serveix per començar a escampar una magnífica notícia. Al final de la primera sessió dels diàlegs “Joan Francesc Mira. Ciutadà escriptor” que es celebren avui i demà a La Pedrera Mira ha fet un parlament amb el títol
Cap de setmana summament enfeinat, com en les èpoques anteriors a la meva “jubilació” (vegeu aquí) de crític literari. Per una banda he estat remenant papers del meu arxiu sobre Joan F. Mira ja que la bona gent de Caixa Catalunya ha tingut la gentilesa de convidar-me a intervenir en unes jornades que es fan demà i demà
A la pàgina 11 del suplement de cultura del diari AVUI d’avui el lingüista Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, comenta la cançoneta de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio. Aquella en la que se’ns deia contínuament que en un Pessebre “hi ha d’haver-hi un caganer” i que va motivar dos apunts recents -i
A la pàgina 11 del suplement de cultura del diari AVUI d’avui el lingüista Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, comenta la tornada de la cançoneta de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio. Aquella en la que se’ns diu contínuament que en un Pessebre “hi ha d’haver-hi un caganer” i que va motivar
Pel que he pogut llegir en alguna banda (vegeu aquí) sembla que a Barcelona s’ha obert un restaurant que té la peculiaritat que et fan sopar a les fosques amb l’objectiu que, en no haver de centrar l’atenció en els aspectes visuals, s’aguditzin les facultats de percepció dels altres quatre sentits i puguis gaudir de les menges d’una manera diferent a l’habitual.
Des que està malalt és un dels pocs rituals que puc mantenir amb mon pare… quan hi ha sort. Obro l’armari de davant del seu llit i amb una certa solemnitat trec l’ampolla de colònia “Heno de Pravia” que li vàrem comprar quan era a punt de sortir del Clínic per anar a la residència on és ara. La planto davant dels
L’extensíssima nòmina de premis literaris de l’any s’obre tradicionalment cada 6 de gener al vespre amb la proclamació a l’Hotel Ritz (o com dimonis es digui ara) de dos premis literaris situats en l’òrbita de l’editorial Destino. Són el Premi Nadal de novel·la en llengua castellana, un dels més veterans ja que la convocatòria que el dimecres passat es
El meu company R. està eufòric amb la bicicleta nova de trinca que tragina per Barcelona. La cosa li ha agafat fort perquè així que em veu al pàrquing de la feina amb el casc de la moto a la mà no para de martiritzar-me amb les seves salutíferes homilies. “Fes-me cas: pedalar va bé pels pulmons, per les cames i per la