Totxanes, totxos i maons

El meu company R. està eufòric amb la bicicleta nova de trinca que tragina per Barcelona. La cosa li ha agafat fort perquè així que em veu al pàrquing de la feina amb el casc de la moto a la mà no para de martiritzar-me amb les seves salutíferes homilies. 

“Fes-me cas: pedalar va bé pels pulmons, per les cames i per la circulació”, em diu. “La dels cotxes?”, li pregunto amb conyeta. “No, burro; per la circulació de la sang”, em respon mentre amb un dit assenyala la meva panxa prominent i…  (n’hi ha més)

… comença a enumerar la pila de xacres i malures que segons ell m’estan esperant per culpa dels grams de colesterol que dec tenir escampats per tot el cos.

No dubto que per tenir unes cuixes d’allò més turgents la bicicleta és el mitjà idoni. Ara bé, estic segur que algun efecte secundari hi ha d’haver, darrere de tanta salut.

Si no, ¿a què caldria atribuir les tonteries sense aturador que l’Il·lustre Senyor Joan Herrera, diputat d’ICV a les Corts espanyoles, ha dit les darreres setmanes quan s’oposava enèrgicament a la supressió de l’impost de successions perquè “era una mesura que només afavoria els rics”?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!