Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Si us plau: que el Madrid arribi a la final de la Champions.
Llegia a La Vanguardia fa uns dies que un dels arguments que la directiva del Real Madrid ha esgrimit davant del Comitè de Competició de la Lliga Espanyola per reduir la sanció a Cristiano Ronaldo per haver-li trencat el nas d’un cop de colze a un jugador del Málaga va ser el vídeo d’una jugada d’un recent Barça-Sevilla en el qual apareix Messi perseguit per un defensor que li està fent falta pel darrere i de totes les maneres imaginables. (n’hi ha més)
Ja em perdonaran els fills de puta però, francament, s’ha de ser molt fill de puta -però molt, eh?- i s’ha d’estar molt i molt desesperat per voler fer veure la realitat just al contrari del que és, de manera que l’agredit esdevingui agressor i l’agressor, víctima propiciatòria de la injustícia dels déus.
En la jugada de Messi el jugador barcelonista fa anar els braços per donar més impuls al seu cos en la pugna per deslliurar-se dels arraps del seu perseguidor. En la de Cristiano Ronaldo hi ha, senzillament, un cop de colze contra el nas del jugador que té darrere seu i al qual ja havia superat. Una agressió pura i dura. “Chulería, poderío y aquí estoy yo”, vaja.
A la vista de fets com aquest se m’acuden dues coses:
* La primera és que aquesta gent no és, ni de bon tros, com nosaltres. Ni millors ni pitjors, que quedi clar. Però sí diferents. Abismalment diferents. Aigua i oli. I, per tant, cada vegada veig més clar que amb companyies d’aquesta mena pocs viatges profitosos farem. Bon vent i barca nova, tu.
* La segona és reiterar el que deia (vegeu aquí) fa un mes aproximadament: poques coses desitjo ara mateix amb més intensitat com que el Madrid arribi a la final de la Champions. El plaer de guanyar-li aquell partit al Santiago Bernabeu per 0-3 -amb gols de Messi i Ibra (2)- és el millor antídot contra tanta actitud indesitjable i rufianesca com la que gasten per allí dalt.
0-3, ho torno a dir. I l’endemà, si hi ha collons, que ens enviïn els tancs…
En fi… no sé si se m’havia entès. El que volia dir és que s’ha de ser molt fill de puta i molt dolent per fer coses així.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!