Totxanes, totxos i maons

Com que em coneix i sap que em va la marxa a l’A. li falta temps per trucar-me al despatx i dir-me que per la ràdio acaben de comentar que les dues màquines tuneladores que estan perforant el subsòl barceloní per obrir pas a la línia 9 del metro tenen nom. L’una es diu Cuca i l’altra Nuri. Uauuuu… 

No en sabia res, d’aquesta notícia tan entranyable, i, francament, em sobta perquè…   (n’hi ha més)

… atesa la tirada dels nostres cervellets municipals cap a la cosa lúdica i la tonteria (encara no fa un mes que vàrem tenir una emotiva trobada a la Rambla per acomiadar una còpia del drac del Palau Güell que anava cap a Xangai), el més lògic hauria estat organitzar una festa popular -sostenible, multicultural i participativa, no cal dir-ho- per triar entre tots i totes el nom dels enginys.

I, segons com anessin de negres les enquestes, potser una segona festa quinze dies després per procedir al bateig -laic i pel civil, no cal dir-ho- d’aquestes noves conciutadanes vingudes de terres llunyanes.

(Per cert, en un altre temps potser hi hauria hagut encara ocasió per a una tercera festa: la del seu empadronament, però em sembla que ara la cosa tindria lectures conflictives.)

En totes les festetes, no cal dir-ho, hauríem comptat amb la joliua presència del senyor Hereu, l’alcalde-Ieti, el nostre Home de les Neus.

Per cert, ara que hi penso, el nom de Nuri sí que remet a una Mare de Déu relacionada amb les nostres contrades pirinenques. Però, en canvi, Cuca sona a “pijo” de la Diagonal.

Segurament ja deu ser tard, però jo, vistos els signes dels temps, proposaria que aquesta segona tuneladora portés un nom molt més coherent amb els magnes i il·lusionadors projectes del nostre Cap i Casal: jo li posaria Neus.

Com diuen ara: sí o no?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!