Totxanes, totxos i maons

Tret dels imprescindibles Simpson, que procuro no perdre’m cap dels dies que dino a casa, tinc la sort -gràcies a Déu- de veure molt poca televisió. Més concretament, mentre acabem de sopar segueixo el TN Vespre i el Molina. I els dies que toca empalmo amb el Crackòvia i el Polònia. Res més.

Vull dir amb això que el meu índex d’exposició als missatges publicitaris és, sense cap mena de dubte, notablement inferior al del comú dels mortals. Tot i això, no sé si és mala sort o què però d’un temps ençà en l’escassa franja temporal en què estic sotmès al bombardeig mediàtico-catòdic em sembla detectar un descens del nivell de seriositat dels anuncis summament alarmant. 

(n’hi ha més)

Aquests dies, sense anar més lluny, en l’estona que hi ha entre el TN Vespre i l’espai del temps m’he trobat amb les meravelles següents:

* l’anunci d’una senyora que té hemorroides i que pateix cosa de no dir fins que no troba la pomada alliberadora,

* un altre d’una noieta que li pregunta a sa mare (de fet, sembla la seva germana) si ella té també picors vaginals,

* un tercer d’un paio que està cagant i que, emprenyat pel soroll del piano d’una veïna, es confecciona un tutú de ballarina amb el rotlle de paper higiènic,

* un d’un ambientador de sobretaula que es dispara cada vegada que detecta moviments bruscos a prop com, per exemple, alçar els braços i deixar l’aixella a la intempèrie,

* un altre en el que surten un parell de iaios asseguts en un banc que van analitzant si la tos de la gent que passa davant seu és tos de pit o de mocs,

* i encara un altre -diria que d’aquest n’hi ha d’un parell o tres de marques diferents- que ens parla d’un iogur biològic que ajuda a regularitzar el ritme intestinal i estimula l’anar de ventre.

L’altre dia el senyor Albert Sáez, alt càrrec de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, llançava el globus-sonda d’una possible eliminació de publicitat, anys a venir, a Catalunya Ràdio.

Vist el panorama jo li suggeriria que, posats a eliminar, comencés per TV3 i per la sèrie de missatges friquis que ens toca d’empassar-nos cada vespre, just a l’hora que la gent sopa.

Una mica més de trellat i de “modus”, si us plau…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!