Totxanes, totxos i maons

Pel que he pogut llegir en alguna banda (vegeu aquí) sembla que a Barcelona s’ha obert un restaurant que té la peculiaritat que et fan sopar a les fosques amb l’objectiu que, en no haver de centrar l’atenció en els aspectes visuals, s’aguditzin les facultats de percepció dels altres quatre sentits i puguis gaudir de les menges d’una manera diferent a l’habitual.

Sincerament reconec que no tinc gaire cosa a comentar… (n’hi ha més)

… sobre aquest assumpte. Vull dir que no li faig pas cap fàstic a l’invent i que fins i tot és possible que algun dia em decideixi a anar-hi a sopar amb Aquella Santa.

Ara que hi penso, però, la cosa pot ser una experiència altament traumàtica si, envoltat de tenebra, em passa el mateix que ahir pel matí quan una senyoreta acompanyada d’un agressiu núvol de perfum Dolce & Gabanna em va estar tocant la pera -i castigant la pituïtària- durant els vint minuts que tinc per esmorzar mentre consumia el meu innocent i plebeu entrepà de formatge dels dimarts.

Ara que hi penso també: els nostres “progres” moderns i cosmopolites segurament no deuen saber que a “Los abrazos rotos”, la darrera -i francament horrorosa- pel·lícula del seu idolatrat Pedro Almodóvar, hi havia una escena, retirada posteriorment en la versió final, en la que els protagonistes es foten un sopar en un restaurant d’aquest tipus.

En l’apartat d’extres de la versió en DVD, posada a la venda no fa gaire, es pot contemplar aquesta escena i unes quantes més rebutjades pel director. Segur que si els promotors de “Dans le Noir” hi pensen i fan córrer la veu entre la nostra modernor faran la primera pela.

Després de postular-se com a candidata als Jocs Olímpics d’Hivern de 2022 és evident que aquesta ciutat dóna per això i per molt més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!