Chào ông Viêt Nam

Ahir una dona de 25 anys va ser morta a ganivetades per el seu company davant el seu fill de set anys. L’home va intentar suicidar-se. Ja és a la presó.
No podem ni hem de deixar de denunciar els fets. No defallirem.
El meu sincer condol i tristor novament per aquesta nova mort d’una dona jove i aquesta flor de color lila, un iris del Pirineu. Desitjaria no haver de cercar gaires més flors, però malhauradament no sóc gens optimista.

A Danmark normalment el sopar és a les 7 de la tarda. Penso que aquest horari és vàlid només durant el llarg hivern, donada la circumstància que abans de les 4 de la tarda ja és fosc. El dinar és lleuger. L’esmorzar nutritiu. No podia marxar sense cuinar una paella i em vaig llençar ‘a la piscina’ com es diu vulgarment. Els estris no eren els més adients, però ho vaig fer, i  …. va resultar tot un èxit. Crec que mai més cuinaré una paella com aquesta. El fumet el vaig fer amb els caps dels peixos que vam comprar a la platja d’un poble anomenat Lofterup (feu una ullada a l’arxiu), més el cap d’un bacallà fresc. Jo hi poso sempre julivert, trocets de tomàquets, porro, un parell d’estrelles d’anís. El fumet va quedar perfecte.
Segona part. Escamarlans congelats, crec que eren de mars africans ( no gaire bons, per cert ); uns calamars congelats sencers, és a dir, s’havíen de netejar, sorprenentment molt gustosos, de l’Atlàntic, costa de New Jersey, Estats Units; alls de la Xina; mongeta tendra d’Etiòpia; tomàquets de Mutxamel, Alacant; arròs asiàtic, per fer sushi; julivert danès; safrà de Novelda; pebrot verd i pèsols d’Holanda. El sofregit cuinat en una paella normal, amb mànec. Una vegada el sofregit va estar al seu puntet, hi poso l’arròs i després el fumet. Tot va bé i posem el forn en marxa; de la paella amb mànec passem l’arròs a una safata i apa dins al forn perque l’arròs s’acabi de beure el fumet. Afegim els escamarlans.
A taula tothom expectant per veure la paella feta ‘ a la danesa ‘, però perque no dir-ho, amb un toc mediterrani innegable. 
Després de sopar, la vetllada va continuar a la sala, prop del foc i explicant-nos vivències, històries, memòries, mentres bebíem una ratafia danesa.
Fora feia fred, glaçava i molta foscor. El silenci era absolut. Seguidament vam estar llegint una estona. ‘ I forgot to enjoy the present’ …. escriu en Pascal Khoo Thwe recordant la seva vida al seu poblet amb la seva gent, els Padaung, mentres intenta entendre i integrar-se en la vida occidental anglesa i acadèmica a Cambridge.
Són aquestes petites coses, instants, de placidesa i benestar que ens dona confiança i alegríes.
 

Demà divendres, dia 6 de febrer 2009, tindrà lloc a Casa Àsia, durant tot el dia un interessantíssim i important seminari on es parlarà de :
– La Revolució Safrà: dones i monjos
– No violència: pau i drets humans
– Reconciliació i referèndum constitucional
– L’oposició a l’exili
– Els media en la resolució de conflictes
– Els periodistes com a actors de pau
– Dones: líders de pau
– El futur dels presos polítics
– El Parlament Europeu i Birmània.

La Dra. Concha Pinós, Directora del Seminari i de Birmània per la Pau ha aconseguit dur a terme aquest seminari on seràn protagonistes i principals oradors de les diferents ponències  des de’l Venerable Sayadaw U Uttara, secretari de la Intl’ Organisation of Buddhist Monks, passant per  Soe Aung, Zoya Phan de l’ètnia Karen, Dr Win Naing, U Kyaw Thwin, Nang Seng de l’ètnia Kachin, Charm Tong de l’ètnia Shan, Htet Aung Kyaw, ex militar, New Aung i Andreu Felip, Sabina Puig, Xavier Rubert de Ventós, Jordi Urgell, Raül Romeva, David Bondia, Siscu Baiges, Gaspar Hernàndez, Silvia Escobar, Carme García, Mark Farmaner, director de Burma Campaign UK i altres personalitats. Us recomano de fer una ullada a l’enllaç per saber-ne una mica més del que es ‘courà’ en aquest seminari.
http://birmaniaporlapaz.blogspot.com

La fotografia correspòn a un infant de l’ètnia Mon, un 3% de la població de Birmània. Viuen al sudest del país. Van arribar al país del sudest asiàtic o el sud de l’Índia durant el secle VIè. El regne dels Mon va ser un estat relativament estable al llarg dels secles. Són els responsables d’introduïr el budisme theravada. També han lluitat contra l’exèrcit de la Junta; el New Mon State Party ( NMSP) i la seva branca militar Mon International Liberation Front.
La mirada de l’infant és de preocupació, o de cansat, o de no saber quin futur li espera …..  una mirada perduda a l’infinit. Hi han més de cent ètnies a Birmània; més de 50 llengües.
Aquest serà un Seminari important. 

Casa Àsia m’espera ……..

Avui fa 13 anys i 104 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Els Karen és una ètnia d’aquest país tan complex com és Birmània i representa el 7% aproximat de la població. Viuen majoritàriament al llarg de la frontera amb Thailàndia.
Crec que poques persones els coneixen i saben res de la seva lluita.
El propassat dia 31 de gener van celebrar el 60è aniversari de la fundació de la Karen National Union ( KNU ) dins l’estat independent d’aquesta ètnia. La nova generació va retre homenatge als guerrillers més ancians, els que van començar la lluita. I molt bé es podria dir que la transició de les noves generacions és ja un fet. Han preservat la seva cultura, la seva llengua, el seu estat.
El KNU va ser fundat l’any 1949, un any després de la independència de Birmània del Regne Unit. Els rebels Karen juntament amb la seva branca militar el Karen National Libertation Army (KNLA) va ser una força molt potent enfrontada als diferents governs militars de Birmània,  fins que van ser desplaçats a la frontera amb Thailàndia l’any 1960 i van instal.lar el seu quarter central a Manerplaw, al costat del riu Moei a l’altra banda de la frontera Thai.
L’any 1995 un grup del KNU es va escindir i van fundar el Democratic Karen Buddhist Army (DKBA). Van signar un cessament del foc amb l’exèrcit oficial de Birmània.
El KNLA és la guerrilla que ha anat defensant el poble Karen. El problema més gran d’aquest país és les més de 50 ètnies, diferentes llengües, cultures i sempre ha estat difícil aconseguir una unió. Daw Aung San Suu Kyi ho va aconseguir amb el seu partit NLD.
Aquest dia 31 de gener de 2009 va ser important; no va ser només una celebració política, peró també d’unitat, de cultura, d’una societat, d’un poble que vol continuar éssent ells mateixos. Milers de refugiats i exiliats Karen van voler assistir a aquest acte.
Més de 5.000 persones van ser-hi. Una d’elles na Zoya Phan, filla del secretari general de la KNU Mahn Sha i que va ser assasinat ara fa un any. Zoya Phan ha estat a Barcelona dues vegades i una d’elles va venir a recollir el Premi Internacional Catalunya en nom de Daw Aung San Suu Kyi. Aquest divendres també hi serà present a casa Àsia durant el seminari que ens parlarà d’aquest país.
‘L’exèrcit ha intentat eliminar, matar, assasinar els Karen i els seus líders, però no pot eliminar-nos a nosaltres, la nova generació’.
La família de Mahn Sha ha endegat la Phan Foundation i ha establert un premi per les noves generacions. El primer ha estat atorgat a una dona karen, activista, Naw Paw K’Bla Htoo per la seva contribució i lluita per ajudar a les persones que fugen del país fins a la frontera thai. Ha rebut un premi de 2.000 USD.
‘Malgrat els problemes, les desunions, lluites internes, desplaçaments, crueltats i moltes frustracions durant aquest 60 anys de lluita, jo espero i desitjo veure un nou món, una nova vida per els Karen en un futur no gaire llunyà’. 
Avui fa 13 anys i 103 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Ahir, Daw Aung San Suu Kyi i membres del seu partit el NLD, van entrevistar-se amb l’enviat especial de les Nacions Unides senyor Gambari, per primera vegada, no només amb Aung San Suu Kyi, sino també amb membres del seu partit NLD, el guanyador de les eleccions lliures de l’any 1989. És el setè viatge que fa aquest senyor a Birmània. No van voler parlar amb ell el passat mes d’agost, com a protesta del poc interès que aquest organisme té en preservar els drets humans i la legalitat en el seu país. Ahir la Junta Militar va deixar que sortís del seu empresonament a casa seva per parlar amb aquest senyor. Poques paraules; res a parlar si abans no alliberen els més de 2100 presoners polítics i deixin de fer judicis sumarials amb penes de presó des de 40 a 65 anys, a monjos, periodistes, actors, dirigents polítics de l’oposició.
I així van les coses. Aquesta vegada segueixo el sentit de l’humor que ténen els birmans i torno a penjar aquest acudit de fa ja uns mesos i que el tenia en l’arxiu d’un dels  meus apunts; el senyor Gambari intentant parlar amb ella.
En l’arxiu podeu veure la fotografia d’aquest moment de l’encontre; membres de la NLD, Daw Aung San Suu Kyi i el senyor Gambari.
El proper divendres dia 6 de febrer, durant tot el dia, l’organització Burma Campaign i Birmània per la Pau organitzen a Casa Àsia un seminari amb la participació de destacades persones exiliades i coneixedors de la situació de Birmània. 
Avui fa 13 anys i 101 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

En aquest forum de Davos,  dels rics, del poder i perquè no dir-ho, d’un govern invisible en aquest món, s’ha pronunciat la paraula PIGS diverses vegades. Traduït literalment de l’anglès, vol dir, és clar, ‘porcs’. Bé, doncs no …

P – Portugal
I – Italy
G – Greece
S – Spain

Doncs, els mediterranis, gràcies als ‘pigs’ un animal de bona fe, sumís i fàcil de criar, ens donen moltes satisfaccions i bones menges. El que no ens dona aquest poder o govern invisible és ètica i humanitat i nosaltres ens creiem tot el que ens diuen i volem ser com ells, i volem ser dins aquest govern invisible que fa i desfa per tot el món, i volem ser millors que ningú, i especulem, i només volem acumular bitllets i monedes, i volem consumir i consumir tot el que aquest govern invisible ens diu quins són els productes a consumir; i anem eliminant tot el que la terra ens ofereix perque aquest govern invisible ho decideix; aigua, animals, bosc, collites, homes, dones, infants …… i també ens anem convertim en ‘BANKSTERS’, paraula que els americans van utilitzar en la depressió dels anys 30 – banc = gangsters.
Mentres no tornem a ser el que som, i defensem tots junts el que tenim i el que podem oferir a altres països que són sota aquest imperi d’aquest govern invisible … no veig un horitzó gaire clar. Ara aquest govern invisible, alguns, diuen que en John Maynard  Keynes va saber com canviar l’estat d’ànim i la economía després de la segona guerra mundial, quan durant molts anys tothom  considerava les seves teoríes carrinclones, antigues, sense sentit.
M’agradaria no un segon govern invisible, més aviat, un govern molt VISIBLE, tots plegats i tenir la confiança i la força per plantar cara, amb fets i paraules, a aquest govern invisible de banksters que fa ja tants i tants anys ens envolta.
Les imatges de l’acomiadament de treballadors de la Pirelli a Manresa m’han arribat al més profond de la meva ànima. Quina humiliació; quina vergonya; quina poca humanitat; on es la teia ben encesa per enfrontar-se a aquests capitalistes buròcrates i funcionaris d’aquest govern invisible ?
Un video del meu admirat periodista John Pilger que va gravar l’any 2001 .. molt actual en aquests moments. El reportatge centrat a Indonèsia, pot ser igualment vàlid per molts altres països.