Florilegi de definicions aparegudes durant les darreres setmanes en l’encreuat en castellà de La Vanguardia que signa el mestre Fortuny (amb aportacions no menys valuoses de l’encreuat català de Màrius Serra). * De sol a sol: OCTAVA * La puntaire escaladora ataca una agulla: ENFILA (MS) * El arte de montárselo para hacer carrera: EQUITACIÓN (n’hi ha
* Després d’un començament de cap de setmana amb un parell de "bolos" literaris anit vaig repetir sessió amb la gent de The League of Crafty Guitarists, la colla de quinze guitarristes traçuts que vaig veure en una fascinant sessió de tast -"showcase", en diuen ara- el dijous passat a l’FNAC i que ahir varen oferir un concert
(la sèrie comença aquí) La segona sèrie de records lligats als escacs gira al voltant de les partides que jugava amb mon pare molts migdies abans de dinar. No puc recordar com vàrem implantar el costum però, de fet, va ser el millor sistema d’aprenentage del joc que podia aspirar a tenir. Tinc una referència clara de l’època de què parlo: 1962. I ho dic amb seguretat perquè
Avui fa exactament una setmana exposava aquí mateix les meves primeres impressions en calent (vegeu-les aquí) després d’assistir a la primera de les quatre representacions programades al Teatre Lliure de la versió de Joan Oller del poema “Coral romput”, de Vicent Andrés Estellés. Aquella nit escrivia que no tenia gens clar que la millor alternativa
La d’avui no és la primera vegada que parlo de Salvador Sostres. Tampoc serà la darrera, n’estic segur. Amb aquest xicot em passa una cosa molt curiosa: sóc incapaç d’escatir fins a quin punt en tot el que exposa en els seus articles hi ha un rerefons d’opinió veritablement sentida o fins a quin punt hi ha només ganes d’escandalitzar al personal.
Dies enrere al Tanatori de Les Corts vaig coincidir amb en V., un company -informàtic d’ofici- que durant molts anys va treballar en el mateix Departament que jo. Fins i tot durant una època bastant llarga els nostres respectius despatxos eren a tocar l’un de l’altre en el pis principal d’un vetust edifici de veïns de la
Potser és perquè aquest Barça seria capaç de glaçar les incandescències d’un volcà però fins ara la majoria dels diumenges a les 8 del vespre jo tenia una cita radiofònica inajornable amb el mestre Joaquim Maria Puyal i tot el seu equip de professionals. Des de fa dos diumenges, però, aquesta fidelitat de molts anys s’ha
"Si, per atzar, / la vida entén / que és massa cruel morir-se aviat, / i va i et salva la campana… / Vés-hi i abraça-la!!!" Fa dos anys, quan començava la gira de presentació de "De Profundis", el disc que acabava de publicar, Joan Isaac va patir un infart va posar-lo en situació delicada (vegeu aquí). Setmanes després
187. E esperam aqui don Pero Corneyl de sent Miquel tro a Nadal: acordam nos que faessem vna caualgada en ribera de Xuchar, e poguem esser tro a •CXXX• cauallers de parage, e dalmugauers tro a •CL•, e peons tro a •DCC•, e trasnuytam de Burriana, e sus quant nos fom endret Almenara que anauem
Dels vint-i-un apunts que he publicat al llarg del mes de gener els 10 més visitats han estat els següents: * 1) Els discos catalans de 2007 que més m’han agradat. (vegeu-lo aquí) * 2) El futur d’aquest Bloc. (vegeu-lo aquí) * 3) Corrector editorial: espècie en extinció?. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) El compañero Saturnino Mercader i