Totxanes, totxos i maons

* Després d’un començament de cap de setmana amb un parell de "bolos" literaris anit vaig repetir sessió amb la gent de The League of Crafty Guitarists, la colla de quinze guitarristes traçuts que vaig veure en una fascinant sessió de tast -"showcase", en diuen ara- el dijous passat a l’FNAC i que ahir varen oferir un concert en format complet a la Sala Apolo.

* Rebo notícia d’Oriol Comas -especialista en jocs de taula i al meu parer un dels individus amb el cervell més ben moblat d’aquest país- que em parla de la fira jugarXjugar que d’uns anys ençà es fa a Granollers. A part de les nombroses activitats programades l’edició d’enguany, que se celebrarà entre l’1 i el 4 de maig, convoca per segona vegada un concurs de creació de jocs d’allò més prometedor.

S’ha creat un Bloc especial de la fira (vegeu-lo aquí) en el qual es poden consultar les bases i trobar informació complementària… (n’hi ha més)

Sembla que l’any passat, sense cap tipus de publicitat, s’hi varen presentar trenta-dos prototipus i enguany, amb una mica més de difusió, esperen augmentar la xifra i aconseguir que alguna empresa es decideixi a editar-los. El d’ara i el de 2007.

L’Oriol em demana que l’ajudi a difondre la convocatòria entre els meus lectors i jo ho faig amb molt de gust.

* La gent del que abans era el SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català del Departament d’Educació i que ara no recordo com dimonis l’han rebatejat) va tenir la gentilesa de demanar-me que intervingués el divendres per la tarda en unes Jornades de Llengua i Literatura Catalanes per a professors d’ensenyament secundari (en les quals, per cert, vaig tenir la grata sorpresa de trobar-me amb alguns seguidors d’aquestes Totxanes). Més concretament em varen encarregar que els parlés dels nous narradors catalans del segle XXI.

Vaig parlar d’una dotzena d’escriptors que han començat a publicar després del 2000 que em semblen dignes de seguiment i sóc conscient que em vaig deixar una dotzena llarga més pel camí. Vull dir que en aquest aspecte hi ha futur. La segona part de la sessió la vaig fer amb format de diàleg amb Melcior Comes (vegeu aquí), una inesperada novetat pels assistents -ho havíem mantingut en secret- que crec que va donar molt de joc. És potent, en Comes…

* El segon "bolo" va ser l’endemà; és a dir, ahir dissabte pel matí. Vaig intervenir a Vilafranca del Penedès en un debat sobre la literatura després de Frankfurt que organitzava la bona gent que promou el premi El Lector de l’Odissea. Jordi Galves, Ponç Puigdevall, Josep Bargalló, Ricard Ruiz Garzón i jo mateix vàrem compartir una taula dedicada a parlar de la situació actual de la crítica literària a casa nostra i que va moderar Jordi Llavina. No m’embrancaré en detalls. Només diré que em vaig divertir força. I em sembla que bona part del públic també.

* Si tot va bé d’aquí a una estona me n’aniré -enguany sense l’A. que té feina- amb un cop de moto cap al cementiri de Sant Gervasi per ser present, com cada any, en l’acte d’homenatge al poeta Joan Maragall que se celebra invariablement el segon diumenge de febrer a les 12 del migdia.

He triat el poema "Els ametllers" per llegir-lo en l’acte. I ho he fet per dues raons. Primerament perquè al costat de la tomba del poeta hi ha plantat un ametller que l’A. i jo -que fa molts anys que seguim aquest ritual febrerenc- hem vist créixer fins assolir la força d’arbre que ara mateix té (vaja, almenys la tenia tal dia com avui de l’any passat).

La segona raó és perquè fa uns mesos el grup de música pop català Mishima va incloure aquest poema en el seu darrer disc "Set tota la vida". Un disc que jo he posat en lloc destacat de la meva selecció dels discos més importants de 2007 (vegeu-la aquí).

Em sembla engrescador que en un moment que el pais se’ns va fent primet i transparent i en el que ens comencen a faltar els referents uns músics joves se sentin empesos a recuperar la veu poètica de Joan Maragall. Una mostra de la vigència de les paraules del poeta cent anys després de ser escrites.