Totxanes, totxos i maons

"Si, per atzar, / la vida entén / que és massa cruel morir-se aviat, / i va i et salva la campana… / Vés-hi i abraça-la!!!"

 Fa dos anys, quan començava la gira de presentació de "De Profundis", el disc que acabava de publicar, Joan Isaac va patir un infart va posar-lo en situació delicada (vegeu aquí).

Setmanes després (vegeu aquí) va tornar a pujar a un escenari. Va ser al Petit Palau i, finalment, el disc va tenir la seva estrena. L’avís havia estat seriós però la vida havia vençut en el combat.  (n’hi ha més)

Encara que el temps s’ho empassa tot el cert és que una experiència com aquella havia de deixar una petja en l’ànima de Joan Isaac. Una petja que ara, en forma de músiques inspirades i textos carregats d’optimisme i de ganes de viure d’una manera diferent, s’ha materialitzat en un disc nou que porta un títol ben significatiu: "La vida al sol".

"No hi ha res urgent, menys abraçar-te, / visc en precari quan no hi ets."

Un grapat de bones cançons d’amor a la vida, a la gent, a les seves filles, als amics, a tot el que l’envolta… Tot això m’estic trobant en aquest estimulant i confortable "La vida al sol" que sona en l’iPod de sobretaula mentre escric aquestes notes i que des de fa uns dies ocupa les meves (poques, ai las) estones consagrades a la música.

"Per envellir demano poc, / no vull el cel ni vull tot l’or, / només sentir la primavera / com s’enfila i com s’enreda / per finestres i balcons, / per les valls i pels turons."

Després d’uns anys de retir voluntari Joan Isaac va tornar ara fa deu anys amb "Planeta silenci" i, sobretot, ara en farà sis amb l’irrepetible, descomunal, inspiradíssim "Joies robades". Des d’aquell disc la seva carrera s’ha mantingut en uns paràmetres que el situen en els primers rengles dels nostres cantants veterans.

"Quina calma més gran que em dóna la mar / que m’espanta les pors i els dimonis alats. / Perdoneu si no vull testimonis / d’aquest diàleg intens i callat…"

Calma, equilibri intern, saviesa a l’hora de començar a envellir, donar-li gràcies a la vida, aprendre a valorar allò que de debò compta… De coses així parla aquest darrer disc de Joan Isaac. Un disc que creix i paladejo més a gust en cada nova audició que li faig.