Ahir va fer just quaranta anys que el cantant Otis Redding va morir en accident aeri. L’avioneta que el portava a ell i al seu grup -els famosos Bar-Kays de “Soul Finger”- de Cleveland (Ohio) a Madison (Wisconsin) va caure en el llac Monona, a tres minuts només de les pistes on havia d’aterrar. Tenia vint-i-sis anys i una brillant
Quines coses… Una vegada més s’ha demostrat que la vida, meravellosa caixa de sorpreses, és el millor antídot contra la mandra i la rutina d’aquells costums que ens podien semblar inamovibles. La crosta dels hàbits, que diria aquell… La setmana passada, sense anar més lluny, es va produir un fet que no em sé estar de
Els seguidors d’aquestes Totxanes saben que tinc una flaca especial per “Coral romput”, el monumental poema de Vicent Andrés Estellés escrit el 1957 de resultes de la mort de la seva filleta i enregistrat per Ovidi Montllor i Toti Soler el gener de 1979. Crec que sóc un dels escassos posseïdors de l’edició original d’Ariola
Reconec que em fa una certa mandra tornar a donar protagonisme en aquestes Totxanes al senyor Joan Ferran però no puc menys que insistir que aquest home -ves a saber al servei de quines ocultes estratègies- s’al·lucina sol, s’inventa una realitat falsa i, doncs, senzillament menteix. Es queixa que a TV3 i a les emissores de la
A les envistes de Nadal, època d’amics invisibles, i sobretot en aquests dies de pont d’ara mateix mai és sobrera alguna recomanació cultural per enfortir l’esperit i oblidar la feina. Avui us en faig dues. La primera és un volum molt prim i baratet -idoni per fer l’amic invisible- editat per Ara Llibres que es diu "El Rei se’n va
Ja fa temps que em vaig fixant com entre la jungla de personatges notoris de la política (diguem-ne) catalana que es perpetra a la seu del carrer Nicaragua destaca amb llum pròpia -rivalitzant amb els senyors Iceta i Zaragoza, que ja és rivalitzar- el senyor Joan Ferran, portaveu adjunt al Parlament del Grup Socialista i alta autoritat de
M’arriba un paquet de la gent de Música Global amb les darreres gravacions de Mesclat, Whisky’ns i una antologia de Glaucs just en el moment que estic començant a recopilar dades dels discos apareguts al llarg de 2007 de cara a preparar la meva habitual llista dels (al meu parer) millors discos catalans de l’any que, si
Quines coses, això dels Blocs, que generen lligams insospitats, contactes fora del comú, relacions fugaces i ben curioses… Ve a tomb aquesta introducció perquè resulta que ahir, diumenge, vaig tornar a rebre correu del meu desconegut "2666" del qual ja vaig parlar en aquestes Totxanes encara no fa una setmana (vegeu aquí) quan me’n fotia
Aquesta vegada sí que vaig fer cas de l’A. (vegeu aquí) i a les cinc i cinc minuts de la tarda d’ahir -exemplar en tot, la mani, va ser també puntual- ens incorporàvem a la manifestació al carrer de Fontanella, a l’alçada de la Casa de l’Estilogràfica.Per una badada meva no vaig agafar la càmera
Dels vint-i-dos apunts que he publicat al llarg del mes de novembre els 10 més visitats han estat els següents: * 1) El meu diari canvia de director. (vegeu-lo aquí) * 2) El doctor C., el meu metge. (vegeu-lo aquí) * 3) Amb l’ànima "en vil" i "sobrecollits" (per vergonya de qui correspongui). (vegeu-lo aquí)