Enguany no us diré si he estat bo o dolent, ja que crec que no sóc jo qui ho ha de dir, sinó aquells que són al meu voltant.
El què si que us puc dir, com a novetat més destacada i joïosa, és que pels volts del 14 de febrer vam engendrar un plançó que ara és apunt de fer el seu primer mes d'edat.
És una pubilla bonica com un raig de llum en la fosca nit dels temps que corren, un raig d'esperança que la vida ens ha donat per a superar les malvestats d'aquests moments d'incertesa.
Per això, aquest any, la carta deixa les cabòries socials, polítiques i culturals habituals, i s'endinsa pels mars embravits dels instints més animals.
Si, tal i com diuen els savis, vosaltres sou l'encarnació de la màgia, us ha sortit competència. Es diu Eva, és a dir font de vida, i és per ella que us demano que em carregueu de paciència i calma davant dels seus plors, de llums per escatir-ne el significat i, per damunt de tot, d'amor, d'incansable carinyo per a fer-la créixer conscient de llur triple condició rebel, com a dona, de classe "deudora" (ês a dir, humil, obrera, popular) i de fondes arrels interculturals (catalanes, per part de pare; i andaluses, per part de mare).
Filla de Taradell i de Triana, ella és l'únic regal que us demano: feu-la créixer doncs sana, forta, ferma i inquieta per a fer d'aquest món un espai més just. I feu-nos a nosaltres, els seus pares, dignes de la condició que la vida, a través nostre, ens ha volgut donar.
Tot això i res més és el que us demano per aquesta criatura que us veurà arribar per primer cop uns dies abans de fer els dos mesos de vida en aquesta vall on som ficats.
Amb tot el respecte i admiració d'aquest nen que ho segueix essent com a pare,
Lluís Mauri i Sellés escriptor, lletraferit i pare
Benvolguts Reis de l’Orient que porteu coses per tota la gent,
Un any més s’acosta la vostra visita i, per tant, la meva cita epistolar del dia de Sant Nicolau, patró de la quitxalla i de tot allò que ja us he comunicat en velles missives reials.
Aquest any però, us l’escric en vigílies. I, a més a més, seré molt més breu que en el passat. Suposo que l’edat em fa perdre les il·lusions, encara que no em fa restar innocència!
Remitent: L´Ós Bru de Taradell El Cau de l'Ós Bru 08552 – Taradell
Destinatari: SS.MM. Melcior, Gaspar i Baltasar Palau Reial, Orient
Benvolgudes i sempre benvingudes Majestats,
Seguint els mots del mestre Gaudí, torno a esprémer un xic l’originalitat i retorno, doncs, a l’origen. Un origen que, com molt bé sabeu, rau en la màgia i la il·lusió que oferiu a xics i grans encara que sia una sola nit a l’any.
Enguany, m’avanço una mica a la tradicional diada del Bisbetó, però és que aquell dia seré lluny de l’ordinador i més val avançar feina, oi?
Remitent: L´Ós Bru de Taradell El Cau de l'Ós Bru 08552 - Taradell
Destinatari: SS.MM. Melcior, Gaspar i Baltasar Palau Reial Orient
Ses Majestats els Savis d'Orient,
Enguany, seré més breu que mai. I és que amb tot això de la crisi, toca estalviar. I estalviar paraules és una manera prou digne de col·laborar ha passar el mal tràngol dels rics.
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
Taradell, a 6 de desembre de 2007
