Goodbye Rota

S’escolen les darreres hores d’unes vacances, les de Rota d’enguany, on, més enllà de parents, arenes, llevants, el macarronic anglès de l’speaker de platja i les juganeres onades, hem pogut viure un xic de geopolítica mundial. 

La recent ampliació de la Base Naval en nombre d’efectius s’ha notat pels carrers de la vila – estols de joves, massa joves, amb braços sobremusculats -, cursos de formació sobre Rota i els seus encants per als nous veinats, fires d’empreses locals dins del bocinet d’Estats Units a les vores d’Astaroth i força pisos to rent . Ah! Si. I, per als més menut, la millora dels playgrounds i els seus entorns.

I tot en un municipi tradicionalment conservador i que, en les darreres eleccions, ha pasat d’ésser governat pel PP i Roteños Unidos ha ésser dirigit pel PSOE i Izquierda Unida

S’acaba l’estada a Rota, s’acaben els pavos, les tortugues i els passejos entre pins afaisonats pel vent damunt de dunes d’arena i pinassa. La melanconia comença a bastir-se en aquestes hores tardanes, en aquests moments en què la sorra corre en direcció al sol que es pon més enllà de los corrales. 

L’abuela torna a ser aquell sac de nervis que veu com li fugen les hores d’estar con sus nietos chicos. Les tatas, els titos i el padtino David resten en el record recent que també engloba al Miguelito, la Marta i el Carlos, al Pablito d’ulls eterns, el trapella del Javi , a mares, pares i més gent que, com l’inesperat tito Curro, nia entre Sevilla, Pinzón i la Rota de platges immenses i aigües fredes i glacials.

Tornarem. Si la vida no s’espatlla, tornarem. Però ara cal deixar de ser Atlants per tornar al cap i casal, per mediterraniejar un xic i acabar aquest estiu a Taradell, l’altra vila, la vila que nia nord enllà.

A la serra de vora el mar

Grazalema és una perla oculta a l’interior de Cadis, un tresor amagat rere les platges d’aquest tros de món ocupat per sevillans amb ganes de sol i serena.

Guadarrama desprèn l’aroma d’una història farcida de mestisatges furtius i anhels de llibertat. Una història encimbellada per llur passat musulmà que perdura en lletra dura: Guadarrama, Benamahoma, Majaceite, Guadalete, esglèsies que anaguen velles mesquites cristianitzades i ja, molt més modern, la figura suprema de El Tempranillo, veritable ànima lliure, bandoler entre bandolers que, com a Taradell, es recorda any rere any en festes populars i participatives

Els replecs dels cims d’aquesta serralada supuren rius d’històries, rius que neixen a l’excels El Torreón, les Agudes locals, mole impúdica des d’on admirar el punt mateix on mediterrània i atlèntic es besen i es toquen les aigües.

Pobles blancs, de carrers estrets i fresquívols, construits per vèncer la calor de l’estiu i el fred de l’hivern.

El contrast entre Rota i Grazalema és total. Rota és bullici, Grazalema, calma i pau.

I què dir de la Villa Turística, el nostre hotel? 

Habitacions correctes, espais comuns excelsos, cuina esmerada i una piscina d’aigua gelada que reconforta cos i ment a la vegada.

Des d’allà, des de les habitacions de l’hotel, un hom pot dialogar amb el poble de Grazalema que li és just davant per davant. Una Grazalema que, diuen els entesos, és d’origen àrab i deu el seu nom al fet d’ésser fortificació natural d’alçada. 

Certament, des d’aquí, des del balconet de l’habitació número 13, sembla ser una perllongació blanquinosa de la imponent serralada que nia damunt seu.

Ah! Si! I si enlloc de pau, voleu festes, són ara, del 19 al 22 d’agost i són farcides d’activitats per la canalla, veritables protagonistes d’una sierra que, com el Montseny, és feta per ells, per ells i per nosaltres

Up the Sierra!!

Anoche un dj salvó mi vida

Mod es el vacio entre el trabajo y las aspiraciones sin cumplir, el eslabón perdido entre los lugares bombardeados y los anuncios de Bacardi – Julien Burchill, Damage Gods

Assedegat de lectura festiva, em bec la història dels DJ fins als anys 90 a la velocitat de les mans del millor d’aquests sacerdots del ball. I és que, com diuen Broughton i Brewster  

Hoy en dia (sin ofender a los sacerdotes y párrocos que lo hacen lo mejor que pueden) el DJ es el que preside nuestros festivales de trascendencia.

Last night, a DJ save my life és un llibre d’obligada lectura per tothom que vulgui treure sutge comercial a la música disco i que pretengui anar més enllà d’esteteotips i clixés sobre els móns ocults a les cabines de clubs i discoteques d’arreu del món. 


Els autors seleccionen estils, personatges i sobretot històrics instants de la rauxa dels inadaptats que ho inicien tot. El llibre viatja per un passat que perdura encara dins dels seus protagonistes i en les orelles de tot amant de la música que escolti qualsevol dels temes fabricats avui per avui.
¿Cal dir que m’ho he passat teta llegint a ritme d’alguns dels discos que eren destripats per alguns dels mansos que circulen per les pàgines d’aquest imperdible collage?

De fet, com diu el subtítol del llibre, si més no un cop, un DJ va salvar-me la vida. A mi, i al colega que, enxufat com jo al ritme del DJ de torn, no vam pujar a la caixa d’aquell cotxe que es va accidentar camí del càmping de Tamariu.

Sense aquell DJ de Palafrugell, ara, de ben segur, seriem criant malves. Per tant, llarga vida als DJs, i les DJs és clar, i bona lectura a tothom.

Jo, mentres tant, resto amb el mono de llegir una segona part de la història que, no només és descatalogada, sinó que tampoc es troba a la xarxa de biblioteques nosteafes.

Un estiu de llevant

Portem ja una setmaneta de vacances rotenques, una setmana allunyats del brogit barceloní i llurs familiars rutines, una setmana de llevant.

El llevant a les costes de Càdis és la mescla perfecte entre la força de la tramuntana i la sequedat del ponent català. El motiu és ben lògic, acarats a l’oceà, el llevant ve de terra.


L’arena de la platja s’aixeca i les ones prenen alçada, una alçada que fa les delícies dels kaisurfistes aquí, a Rota; però que passat Cadís, és atracció de surferos d’arreu.
Quan bufa llevant, la platja és territori salvatge, és record de natura en estat pur. Anar-hi amb la mainada demana d’atenció i protecció. Mil agulles colpegen el cos, mil ones per saltar a peu de platja.

Diuen els locals que això no és normal, que tants dies de llevant seguits no els havien tingut mai. Coses de la memòria suposo, ja que el llevant gadità és comú, o si més no a mi m’ho sembla, i no és tant dolent com diuen. La platja és vedada? Doncs anem de parcs infantils o de visita als carrers del centre. I és wue Rota té varietat i, en la varietat rau el gust.

I és que, tal com em van dir fa un temps:

Pa gustos, los colores