Ja no cal el Carnaval?

Vivim en una xarlotada de món que fa pena i vergonya. Un món on la pelladura de les persones es veu obligada ha ser més gruixuda que la pell d’un senglar.

Em fa vergonya ésser europeu cada cop que miro noticies de debó i trobo rostres famolencs, mirades perdudes, cossos demacrats per…

La democràcia va néixer a l’antiga Grècia dels clàssics occidentals, la democràcia regia el món dels homes lliures, però no pas la de llurs esclaus. I la democràcia, tal com la vivim, és fidel als seus origens, privilegi d’uns pocs, del demos, del poble lliure, però no pas dels nostres esclaus.

Estirat al llit, em miro el pijama i el veig ple de sang, suor i llàgrimes, de la pols dels carrers sense asfaltar, de la ferum de mitjans de transport col·lectius mancats de les comoditats occidentals.

En ma vida, m’he sentit realment viu i lliure en dos paratges diferents: entre la immensa solitud de les muntanyes; i entre gent senzilla i molt humana a l’Equador, Uganda i Mauritània.

El record de les fortalesses dels blanquets i llurs socis vistes des dels espais de vida dels autòctons d’aquests indrets, ajuda a veure la falsedat d’aquesta democràcia que ens permet votar.

Som a Carnaval. Abans era un temps per a riure del món i les autoritats. Ara ja no cal. Ara és temps per a lluir la millor disfressa teixida amb la pell i la sang dels nostres germans.

Lluís de Taradell

L’espectacle més gran del món!

Si. Ja ho sé. És trist començar la croniqueta d’una matinal al circ amb el títol d’una superproducció americana. Oi més quan el circ on un va es caracteritza per la proximitat dels estels al públic assistent.

El Circ de l’Alex Zavatta et proporciona un espectacle artesanal, de proximitat i que, en aquesta ocasió, cerca la complicitat del cinema per apropar-se al imaginari de xics i grans.

Impagable i inesborrable les cares del menut de quinze mesos i la mossa de tres anys des de l’inici de tot plegat. Gran mèrit d’uns professionals que han lluitat contra el costumari del menut, avessat a fer la migdiada en aquelles hores. Haver perdut aquesta batalla impossible no treu ni un bri a uns professionals que han tingut enxufada tota l’estona a una menuda extasiada davant la màgia del circ.

image

Ella ha sortit alegre i convençuda d’haver viscut tot un món en dues horeres. Jo, d’haver recuperat la innocència dels menuts i, l’avi i l’àvia, d’haver viscut una màgia ben propera. La màgia arcana, traficional, mancada de luxosos efectes especials que dóna el circ i la seva gent.

Alguns, des que es van prohibir els animals al circ, asseguren que aquest art cada cop és més teatral que altra cosa. Jo, en canvi, he viscut altra vegada quelcom que el teatre ja voldria. El circ és pura màgia, és fer fàcil, l’impossible i és la cara d’una nena que no pot amagar sentiments ni ànima. El teatre és el que busca ésser com el circ. El cinema qui il·lusiona amb efectes especials. El circ no necessita ni d’un ni de l’altre. Eps! Això si, aprofitant-los tots per encardinar-se en l’imaginari col·lectiu dels temps que corren.

Gràcies, mestres de la il·lusió. Gràcies per permetrem gaudir de la primera circada de la filla i per demostrar-me que, malgrat tot, segueixo essent un infant, l’innocent infant del capitán.

Lluís de Taradell

Vértigo

Vertigen de veure’t convalescent
d’una vida veloç i densa.
Vertigen immens en saber-me
sol davant un món immens
i les vigílies perennes
que’l menut demana.

És quan faltes que ho veig clar.
I em reforço moralment
per carregar el pes immens
de tirar-ho tot avant
perdent quarts i hores.

L’amor és la carrega suprema
que em fa avançar a les palpentes.
L’amor discret de qui ja ha fet pasqua
i tot és certesa que, sense tu,
no sóc res.

Joiosa dependència!
La que troba l’independent!

Lluís de Taradell

Happy Burns Night!

“La següent és una vella cançó, dels temps antics, que mai ha estat impresa, ni tan sols manuscrita fins que me la va llegar un vell amic, ja entrat en la millor de les edats:

Els vells temps

Hauriem d’oblidar les velles amistats
i no recorda-les mai més?
Haurien d’oblidar les velles amistats
i els vells temps?

Pels vells temps, amic meu,
pel vells temps:
farem un got de cordialitat
pels vells temps.

Els dos hem corregut pels vessants
i n’hem recollit belles margarides,
tot rodant amb els peus rebentats
des dels vells temps.

Pels vells temps, amic meu,
pel vells temps:
farem un got de cordialitat
pels vells temps.

Els dos hem travessat corrents
des del migdia fins al sopar,
i amples mars han rugit entre nosaltres
des dels vells temps.

Pels vells temps, amic meu,
pel vells temps:
farem un got de cordialitat
pels vells temps.

I heus aquí una mà, fidel amic meu,
dona’ns-en una de les teves,
i fem un cordial glop de cervesa
pels vells temps!

Pels vells temps, amic meu,
pel vells temps:
farem un got de cordialitat
pels vells temps.”

Robert Burns, 1788
Traducció: LlMS

Si vols tenir pell de gallina al Bard style, fes clic a la imatge:Auld_Burns_Adeus

Pels vells temps, amic meu,
pels vells temps!

Un esport de contacte

La paternitat és un esport de contacte, un esport on la despesa física batalla amb la despesa emocional per a assolir el podium del cansament existencial.

La paternitat és una salvatge jungla, exploració constant dels límits personals, de parella i familia.

La paternitat diversifica l’amor que, fins llavors, s’ha concentrat en la deesa amb la que us heu seduit fins al punt més íntim i profund de l’ànima i la confidencialitat.

Ara, aquell contacte que de l’esperit passa a la pell, ja no existeix. El contacte, tossut, persisteix, però els jugadors muden llurs fesomies. I és el fill o la filla qui cerca l’escalfor de la mare o, si hi ha sort, del pare amatent a les necessitats d’uns plançons que aprenen, inconscients, a gestionar llur tempesta interior.

Eus aquí la paternitat: esport de contacte on la parella es diluix en joiosa, a l’hora que salvatge, família; on les carícies de parella cerquen espais esparços i recondits sorgits en el devenir de l’amor més primitiu i sideral.

image

Lluís de Taradell