Els Mauri, entre la Llombardia i Catalunya

Fa uns dies corria per Internet un mapa de cognoms a Espanya. Vilaweb se’n feu ressò, però no va ser prou atent com per mirar l’origen del mapa i comprovar llinatges agermanats entre el mapa espanyol i l’italià, curiositat afegida i que, si més no per la banda algeresa, hauria de ser font de tafanaria dels amants dels Països Catalans.

Jo, seguint la màxima expressada en l’esmentat article:

Els mapes dels cognoms expliquen sovint l’evolució de les famílies

i malalt com sóc dels orígens del meu cognom patern, he fet aquest pas per mostrar com els Mauri, si més no en aquests dos mapes, ens engrunem sobre tot a Catalunya i la Llombardia, com ací podeu comprovar:

Mauri_IT_ES

Tot i que, com ja sabeu, sembla que el cognom es perd en la memòria dels temps per esdevenir cognom universal.

Un Sant Jordi d’estar per casa

Les previsions d’aquest Sant Jordi no eren gens bones. Tot indicava que els llibres i les roses es mullarien, però falta penetrar encara més en els misteris del temps per a què no ens sorprengui tan sovint!

Dissabte assolellat a Gràcia. Només posar el peu al carrer, ja veiem que de gent no en falta.

Intuint que el centre de la ciutat és vetat per a circulari amb els cotxets, decidim prendrent-s’ho en calma i és així com topem amb l’eurodiputat de Lesseps sortint de casa seva en direcció a Rambla Catalunya.

Astúries és una festa de roses, algun llibre i originals complements. Els cotxets van avançant dificultosament entre la gent que hi circula.

Al Diamant, algú canta.
A la Virreina, llibres i roses.
Torrijos és tan orfe de distraccions que Morfeu atrapa als menuts.

Aprofitant l’avinentesa fem pernil i cerveses en una de les bodegues més rústiques de la Vila.

Menuts desperts, entrem a la plaça del Rellotge, la torre del qual es protegida per un cercle de taules farcides de llibres de tota mena i condició.

És aquí on la dona i la quitxalla es firen i Gràcia amb el Sàhara s’emporta els diners de la primera rosa de la jornada.

Dinem fora o a casa?

La pregunta s’autorespon amb locals plens de gom a gom i una carnisseria que ens proporciona sucosa vianda.

Armats de rosa i llibreArmats de rosa i llibre,
llurs espasa i escut,
avancen per la vida
los meus menuts

A la tarda, m’escapoleixo del parc infantil uns instants i la incursió a una llibreria del carrer Major em proporciona el darrer exemplar d’un llibre de muntanya literària que em permetrà resseguir de bell nou les passes de Gentil i Flordeneu sota el doble guiatge de cuixes expertes.

El jorn de Sant Jordi clourà, ara si, amb l’amenaça dels núvols, la son dels cavallers i l’inici del canigonenc viatge al cim de les maleïdes.

Llibres per la Causa

Avui que som en vigilies d’un Sant Jordi atípic, car cau en cap de setmana i som moltes les que no anem a treballar, faig un apunt que, amb d’altres ànims i en temps gloriosos, hagues servit per començar a revitalitzar el Des del núvol, aquell ambiciós bloc que va a la deriva per les mars digitals del diari Ara amb una pregunta com a portada: Existeix el consum rebel?

Tot comença al vestíbul de l’estació de metro de Lesseps durant la Setmana de Sant Jordi. En aquest indret, just allà on tradicionalment hi ha el músic de carrer, m’atrau una parada de llibres de vell.

M’hi aturo, fullejo llibres i m’allunyo per veure’n el cartell:

LlibreSolidariI dins meu sento una veu que diu:

- Ja hi som! Competència pel Sant Jordi Solitari!

I sé que no és això, però jo sóc així.

La Associació Llibre Solidari es defineix com a una organització orientada a la captació de recursos per tal d’ajudar a les persones i famílies necessitades.

Famílies que reben menjar i sostre parits per les pàgines dels llibres de vell, i alguna cosa més que els puguem facilitar.

Amor, valor i senderi que afloren per Sant Jordi, però que feinegen tot l’any pel bé comú.

A la Feria amb menors de 5 anys

Avui vaig a fer una d’aquelles coses que potser poden ser útils per a qualsevol persona que es plantegi baixar a Sevilla durant la Feria amb menors de 5 anys i sense caseta pròpia.

Si, se puede!

image

Abans d’entrar al lio farem un apunt sobre l’edició del 2017. I és que, si res no canvia, la Feria del 2017 començarà el dilluns 1 de maig. Però, el cas és que, per a consolidar aquesta data, faran un referendum.

La proposta a validar per les urnes sevillanes és que la Feria no comenci en dilluns, és a dir l’1 de maig, sinó en dissabte. D’aquesta manera, s’asseguren tenir dispositius (seguretat, ambulàncies, bombers) a ple rendiment en la cada cop més concorreguda preferia i que els fuegos recuperin un públic cada cop més migrat. Car, a Sevilla, dilluns és feiner i, si es fan dissabte, s’espera més concurrència.

Dit això, anem a donar quatre recomanacions, personals i per tant subjectives, sobre la Feria amb menors de 5 anys.

La Feria és immensa i multitudinària. Dues raons més que suficients per delimitar un terreny de joc on sentir-se còmode sense perdre’s la festa.

En aquest sentit, cal entrar pel Parque de los Principes on, ja d’un bon principi, els menuts xalaran amb els carruatges i els cavalls que, de dotze del migdia a vuit del vespre, volten i volten la Feria i desborden el pas pels carrers de Triana.

Un cop a lloc, cal anar directament allà on els menuts tenen el paradís: la calle del Infierno.

La calle del Infierno és una bullidera de quitxalla sobremotivada per les atraccions que s’hi congreguen. A la banda de l’esmentat Parque hi ha les infantils, un xic enllà les dels adults.

El nostre món es concentra doncs en el primer tram. Prepareu la butxaca i ha gaudir amb els rostres d’il·lusió, sorpresa i desig que es dibuixen en els ulls dels menuts.

image

Eps! Això us val amb quitxalla d’any i mig endavant, eh! No n’hi porteu de més petits si voleu que conservin la oïda.

Per viure la Feria més enllà dels cacharritos, el millor indret és la caseta pública i d’accés franc que rep el nom de Fiestas Mayores. Per a reconéixer-la només cal sortir de l’infern en direcció al Real i cercar la caseta blanca-i-verda més gran que veieu. És al número 13 del carrer Costillares.

La caseta té dos ambients: en el primer, farcit de taules i cadires, un petit escenari acull sis o set parelles d’improvisats balladors, sempre que no hi hagi algú tocant, és clar. El segon és el què domina la immensa barra i tauletes altes on fer el got de peu.

Seieu on pugueu i, en la mesura del possible, eviteu portar cotxets amb rodes grosses, la vostra paciència i els peus de la concurrència us ho agrairan.

Tot i que el Real de la Feria obra portes a les 12 del migdia, la nostra experiència recomana portar les criatures amb migdiada feta i el sol un xic baixat.

Enguany, els núvols han guanyat al sol i la pluja ha anat remullant l’ambient, però, en condicions habituals, només els sevillans de naixement són capaços d’aguantar la solana del migdia, fins i tot dins de les casetas.

Així mateix, amb nens no es pot escorre tot el temps de Feria. Cal anar-hi el temps just per a què la gaudeixin i no se n’afartin. I sempre combinant cacharritos i caseta.

En aquest sentit, i com deia abans, la caseta de Fiestas Mayores és de les més visitades pels més petits. És pública, és oberta i és davant per davant de l’accés a les atraccions per a menors de 5 anys.

A més a més, és punt de parada i fonda de geners i conductors de carruatges, és a dir, que els cavalls solen aturar-se just al davant.

Allà, dins Fiestas Mayores veureu que, cap a les 8 del vespre, corren truites i pinchitos entre les dents dels més menuts. És la manera d’allargar un xic més la festa i tornar a casa amb la quitxalla ben adormida.

Nosaltres no hem aconseguit passar de les deu de la nit, però, amb sort i bona mà, encara podeu aguantar fins a l’hora de la Ventafocs.

Salut i Feria!

Des del Real

La Feria de Abril, a ulls de vuit cognoms catalans, vindria a ser com uns Tonis o Passant dels Tres Toms que es desenvolupa en un poblat d’envelats de Festa Major que competeixen, de manera silenciosa, en bellesa i comoditat.

Jo, sóc feriante de sis anys ençà. Encara recordo el moment del bateig, aquella primera setmana del 2010 on vaig conèixer tots els nivells d’aquest joc d’amistats i seduccions on, si hom es deixa portar, acaba vivint un cercle virtuós de festa i bonhomia que no es pot entendre fora del Real i que saps com i on comença, però mai on acaba.

Ara, amb criatures, la Feria és tota una altra. La nit ha permutat en dia. No, millor en tarda de cacharritos i casetas públiques. Les casetes són els embelats que deia abans i les públiques són els embelats més grans i gestionats per l’Ajuntament, els districtes de Sevilla i els partits polítics, que també fan acte de presència, fins i tot quan no hi ha eleccions a la vista. Els cacharritos són les atraccions i, gràcia sevillana mana, s’ubiquen a la calle del Infierno. Veure els nens xalant d’allò més en aquest Tibidabo efímer és pura màgia pels pares que vivim enamorats de la nostra quitxalla.

Avui, l’Alex ha estrenat Feria i, com jo aquell primer cop, n’ha quedat enverinat. Tornarem divendres i esperarem tots plegats que la vida ens porti de nou a la ciutat efímera, als Tonis voltats d’envelats.

image