Viatge en vídeo (la Centovallina)

Les noves tecnologies, definitivament, ens han revolucionat l’existència. Qualsevol fet social pot adquirir una nova i insospitada dimensió des del moment que internet hi fa acte de presència. Viatjar, per exemple.

Des de casa, còmodament instal·lats, de forma gratuïta i sense cap dels innegables inconvenients que té voltar per aquests mons de Déu, podem conèixer, contemplar i admirar paisatges, ciutats, rutes, monuments, gent… sense altre tràmit que saber trobar els videos a les webs adequades o a Youtube i similars. Sí, ja sé que és infinitament millor viatjar “de veritat” que no viralment. És la mateixa diferència que hi ha entre un objecte i la seva ombra però de vegades passa que, com en el mite de Plató, contemplar l’ombra ja ens serveix per tenir del cert que hem viatjat a una altra terra (sobretot a aquelles on mai no podrem anar-hi realment). Ens perdem, òbviament, les sensacions, el contacte amb la societat, els mil detalls que ni tan sols imaginem que existeixen a la destinació en qüestió (llunyana o propera), però també ens estalviem diners, tràmits burocràtics, vacunes, imprevistos o, el que mai no havia desaparegut i ara torna a estar de moda, amenaces polítiques de tots colors.

Aquesta ja llarga introducció serveix per donar compte que ahir vaig fer un petit “viatge” als Alps. Rapapat al sofà de casa meva, còmodament (des)vestit, sense haver de demanar permís ni donar explicacions a ningú i de forma gratuïta vaig fer un deliciós recorregut en el tren anomenat Centovallina, que uneix Locarno (al Ticino, la Suïssa italiana) amb Domodossola, a Itàlia, a la regió de Centovalli, que dóna nom al tren. Són 53 quilòmetres, 83 ponts i 34 túnels. Una càmara, instal·lada a cabina, grava el curs de la línia, de principi a fi, oferint els encisadors paisatges de muntanyes i poblets en tres videos a Youtube de prop d’una hora de durada (el trajecte és una mica més llarg però es passa a càmara ràpida).

El servei és prestat en modernes unitats elèctriques per les Ferrovie Autolinee Regionali Ticinesi. La projecció que ofereix l’ordinador no permet copsar-los, però s’intueixen les característiques que fan dels ferrocarrils suïssos els millors del món. Característiques que ja voldríem en aquesta nostra estimada part del món: puntualitat, pulcritud, tracte personal, bona informació o manteniment estricte de les instal·lacions. És per coses com aquestes que necessitem la independència (també).

[Imatge: foto arxiu Crinari, www.cdt.ch]  

 

Estació d’enllaç

Després d’unes vacances massa llargues, reprenc una nova etapa de Propera parada…, i ho faig parlant d’una estació de tren ben significativa: La Plana-Picamoixons. Hi vaig estar ahir després de dècades de no fer-ho. Hi havia passat de jove quan, per anar a algun campament escola, preníem aquells característics trens automotor que per dins semblaven un autocar i que feien la ruta entre Tarragona i Lleida.

En una ocasió no només hi vaig passar: vaig haver-hi de romandre una bona estona (hores, potser) esperant fer l’enllaç entre un tren i un altre. Perquè la Plana-Picamoixons, més que servir aquests dos petits nuclis de població de l’Alt Camp és una estació d’enllaç: allí hi conflueixen els trens que vénen de Barcelona i Sant Vicenç de Calders amb els que vénen de Tarragona i Reus per dirigir-se a Lleida. La imatge il·lustra la confluència d’ambdues vies. Una confluència que, a més, és ben significativa. Documentant-me una mica sobre la qüestió, resulta que les dues línies que s’uneixen a l’estació pertanyien respectivament a les dues grans companyies predecessores de la RENFE: la famosa MZA (Madrid-Saragossa-Alacant) i la dels Ferrocarrils del Nord.

Malauradament, com passa a la majoria d’estacions del país, la Plana-Picamoixons és avui, malgrat seguir sent parada dels trens, un edifici mig abandonat, sense guixetes, ni personal, ni servei de cap mena, ni vigilància, però profusament “decorat”. La placa que recorda el centenari de l’arribada del ferrocarril no s’ha salvat dels “artistes”:

                                  Picamoixons 1

Contrapunt del tot significatiu a aquest abandonament és la línia d’alta velocitat que discorre a poca distància i que, amb trens ben equipats, pulcres i veloços, transporta els viatgers a la capital del reino. Una capital responsable en ben bona mesura de que els nostres trens i estacions estiguin com estiguin. Un bon argument, l’enèssim, per dir-los adéu.

[Imatges: fotos de l’autor]