‘Subte’ centenari (1)

Avui el metro de Buenos Aires, conegut popularment com subte, fa cent anys. L’1 de desembre de 1913 el vicepresident argentí Victorino de la Plaza inaugurava un tram de l’actual línia A, entre Plaza de Mayo y Plaza Miserere, del primer metro de Sudamèrica. La xarxa va créixer a les primeres dècades del segle fins arribar a les actuals 6 línies, 83 estacions i 58,8 quilòmetres.

La capital porteña experimentava al tombant de segle una forta expansió demogràfica i econòmica, producte en bona part de les successives onades immigratòries, que van fer que la ciutat arribés al milió i mig d’habitants el 1914. En aquest context, el 1910 el centenari de la independència argentina propicià un auge de les infraestructures urbanes, que inclogué obres d’urbanització, un nou port i la primera línia de metro. Metro que no sorgia del no-res, ja que diversos projectes havien trucat a la porta de les autoritats de l’època, des del 1886, sense èxit. Finalment el 1909 la Compañía de Tranvías Anglo-argentina es féu amb l’encàrrec de la construcció i explotació de les primeres línies.

A risc d’avorrir, heus aquí algunes dades sobre la construcció de la línia A: hi van treballar 1.500 persones, es van excavar 440.000 m3 de terra (fou l’única línia construïda “a cel obert”) i van ser necessaris 31 milions de totxos, 18.360 tones de ciment, 13.000 tones de tirants de ferro i 90.000 m2 de capa aïllant. Característica de les estacions fou la utilització de rajoles de diferents colors, perquè les persones que no sabien llegir poguessin orientar-se. Illetrats o no, 170.000 viatgers van fer servir el nou sistema de transport el primer dia i ho van fer en uns trens, els Brugeoise, que no es jubilarien fins noranta-nou anys més tard! Un altre dia en parlarem.

Per molts anys, subte!

[Imatge: www.taringa.net]