Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

DIATÒPICA I SINCRÒNICA

13

Avui m’agradaria parlar de les diverses varietats que existeixen dins d’una llengua. En el cas del català, tenim les següents:

Varietat diatòpica/varietat geogràfica o dialecte: és el llenguatge propi d’una àrea geogràfica concreta que no té estatus de llengua per si mateix: català occidental, català central, valencià…

Varietat social/sociolecte: és el llenguatge propi d’una classe social, per exemple el parlar de la classe alta o de la classe baixa. En català, no hi ha sociolectes establerts.

Varietat històrica/diacrònica: és el llenguatge propi d’una època, per exemple el valencià del s. XV.

Varietat generacional/sincrònica: és el llenguatge propi d’una generació, per exemple el parlar de l’àvia.

 Varietat funcional/registre: cadascuna de les varietats que el parlant fa servir segons el context en què es troba i la intenció. Per exemple, hi ha el registre formal, el registre col·loquial, el registre vulgar…

Varietat estàndard: varietat lingüística que ha assolit un alt grau d’anivellació, codificació i acceptació en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que s’utilitza com a vehicle de comunicació entre parlants de diferents varietats geogràfiques.

Doncs avui parlaré de varietats diatòpiques i d’una varietat sincrònica. D’una banda, m’agradaria parlar de les diferències entre varietats diatòpiques. I, d’altra banda, m’agradaria parlar de les diferències entre dues varietats sincròniques: la dels joves-adults i la de les àvies.

 

Comencem per les varietats diatòpiques! Amb el temps m’he adonat que no tots els catalans parlem igual; és a dir, algun cop he dit una paraula que amics meus d’altres llocs no han entès o he sentit coses que no sabia que existissin perquè a Vilanova i la Geltrú no es diuen:

– La diferència que més m’ha impactat és que els parlants de Vilanova i la Geltrú som els únics (segons la meva mostra) que diem ploviscar (ploure poc). Tots els meus amics d’altres ciutats no ho diuen i m’he trobat fins i tot amb gent d’altres llocs que ni tan sols sabien què volia dir. En altres llocs diuen plou poc, plou una mica o plovisqueja. Em sembla molt curiós que no es conegui el verb ploviscar  fora de Vilanova i la Geltrú o del Garraf, ja que és al diccionari i jo sempre he sentit tant ploviscar com plovisquejar.

Esgangalar: Quan els vilanovins rentem molt un jersei i al cap d’un cert temps es fa més gran, diem que aquest jersei se’ns ha esgangalat. Els meus amics d’altres ciutats no ho van entendre i quan els vaig dir el significat em van dir ah! que se t’ha donat el jersei! 

Endimari: A Vilanova i la Geltrú quan parlem de coses que s’han de llençar, parlem d’endimaris. Pel que veig no es diu en altres llocs. La paraula endimari vol dir ‘andròmina’.

Tencar/Tancar: A Vilanova i la Geltrú usem indistintament tenca la porta i tanca la porta, però en alguns llocs només fan servir tancar. Tencar no és exclusiu de Vilanova i la Geltrú, hi ha altres llocs on també s’utilitza; però és curiós que no es digui a tot arreu.

Me mare/ma mare: A Vilanova i la Geltrú no diem me mare, diem ma mare (català estàndard). A la zona del Vallès i del Bages, però, diuen me mare, te germana, etc. Fins que no vaig tenir amics d’aquestes comarques no ho havia sentit mai.

Casa meu/casa meva: he vist que a la zona de Granollers parlen de casa meu en lloc de parlar de casa meva, que seria l’estàndard. Curiós.

Naltros, valtros: A la província de Tarragona es diu naltros i valtros en lloc de nosaltres i vosaltres. Com que Vilanova i la Geltrú i Cubelles són els últims pobles de la província de Barcelona i, per tant, estan tocant a la de Tarragona, tenim influència del parlar tarragoní i diem naltros i valtros.

 

Passem a les varietats generacionals i tot seguit us exposaré un seguit de paraules que les nostres àvies catalanes utilitzen i que nosaltres, en canvi, no diem. És una cosa que em sembla molt curiosa, a veure si us sonen!

Col·legit en lloc de col·legi, aiga en lloc d’aigua, baix a mart en lloc de platja (exclusiu de les àvies vilanovines), llenga en lloc de llengua, adiós/adéu-siau/passi-ho bé en lloc d’adéu, vacacions en lloc de vacances, círcul en lloc de circ, paraiga en lloc de paraigua, esberzínia en lloc d’albergínia. isglésia en lloc d’església, inglés en lloc d’anglès, debers en lloc de deures, telefanu en lloc de telèfon, cuartos en lloc de calés, llavores o llavorens en lloc de llavorsensajar en lloc d’assajar.

Part d’aquest vocabulari que utilitza la gent gran ve d’una influència castellana (per exemple inglés o adiós) i una altra part no sé d’on ve, no té res a veure amb el castellà (per exemple aiga, llenga, llavorens). Aviso: Totes les paraules que destaco en negreta en aquest article no són estàndards; és a dir, no les poseu quan hàgiu de redactar un text escrit important com ara un treball o una carta a una empresa.

Finalment us desitjo un bon estiu, per si de cas hi ha algú que durant l’agost marxa de vacacions!

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

ALGIDA

10
Avui tinc ganes de parlar dels noms dels jocs de taula, dels dibuixos animats dels anys 80-90 i d’alguna marca. Per què? Doncs perquè fa uns quants anys vaig començar a veure que a la televisió italiana anunciaven els mateixos jocs que jo tenia de petita, però tenien un altre nom, i la veritat és que em va impactar veure un joc de tota la vida amb un altre nom. I així va començar el meu interès per aquestes coses, i mica en mica vaig anar descobrint altres noms de jocs. Espero que a vosaltres també us sembli curiós!
FRIGO
Comencem parlant de la imatge d’aquest article. Frigo, aquesta marca de gelats que tots coneixem… però a cada país té un nom diferent! Ja veureu!
A Espanya i a Catalunya és FRIGO:

Com es diu a Itàlia? Es diu ALGIDA! La veritat és que jo, en aquest cas, no m’esperava que tingués un altre nom, perquè els italians poden pronunciar frigo perfectament. Potser li han canviat el nom perquè en italià frigo vol dir nevera… no ho sé.

algida

I a Irlanda? Doncs es diu HB.

HBIRELAND

Al Regne Unit es diu WALL’S:

A Malta, que és literalment una barreja d’Itàlia i del Regne Unit perquè parlen italià i anglès amb accent d’Anglaterra, s’utilitzen tant WALL’S com ALGIDA:

                 

A Xile es diu BRESLER:

A França es diu MIKO:

MIKO

A Suïssa es diu LUSSO:

LUSSO

A Dinamarca es diu FRISKO:

FRISKO

A Suècia es diu GB GLACE:

GBGLACE

A Letònia i Estònia es diu INGMAN:

Als Països Baixos es diu OLA:

A Bèlgica (tant a la zona on es parla francès com a la zona on es parla neerlandès) es diu OLA:

QUIÉN ES QUIÉN?

Us recordeu de la cançó Quién es quién? tú quieres saber… de l’anunci d’aquest joc? Havíem de preguntar coses com És ros? És un home? Té els ulls blaus? i si la resposta era no, havíem de descartar tots els personatges que tinguessin aquella característica física? Després, al final preguntàvem, per exemple, És Bill? I si ens deien que sí, havíem guanyat! Doncs aquest joc a Itàlia es diu INDOVINA CHI, i en anglès li diuen GUESS WHO! Veiem que el nom en italià i en anglès és exactament el mateix, però en castellà no li han dit adivina quién, li han dit quién es quién. Interessant.

 

ELS BARRUFETS

Aquests homenets de color blau que en català anomenem els barrufets, en castellà es diuen LOS PITUFOS, en anglès THE SMURFS i en italià I PUFFI. Ho sabíeu?

TRES EN RAYA

Aquest joc, en anglès, l’anomenen X’s and O’s (pronunciat ecsis and ous, el nom de les lletres en plural). Com veiem, en anglès, és més simple: si el joc consisteix en dibuixar X i O, doncs li diem així!HUNDIR LA FLOTA 

Us recordeu d’aquest joc? A mi m’agradava molt! Si us en recordeu, dèiem tocado si ens disparaven en una casella del nostre vaixell, agua si no ens tocaven i tocado y hundido si ens tocaven totes les caselles del vaixell. Sabeu com es deia en anglès aquest joc? BATTLESHIP o BATTLESHIPS. Per dir que hem tocat una casella del vaixell, diuen hit; per dir que no l’hem tocat, diem miss; i per dir que l’hem enfonsat, sunk. Cal dir que m’han explicat que, en anglès, tenien una versió del joc que feia sorolls i no havies de dir hit, miss o sunk, simplement feia un soroll diferent per a cadascuna d’aquestes paraules. Jo no sé vosaltres, però jo aquí Catalunya no vaig veure mai aquesta versió, no sé si existia o encara existeix. En italià, aquest joc es diu BATTAGLIA NAVALE. Per a dir que hem tocat una part del vaixell, cal dir colpito; si no el toquem, hem de dir mancato; i si l’enfonsem, direm colpito e affondato.

SUGUS

No vull fer publicitat de cap marca, però em sembla curiós veure que certes marques canvien de nom d’un país a l’altre. Aquests famosos caramels que tots nosaltres vam menjar quan érem petits, en anglès es diuen OPAL FRUITS. Són com els nostres Sugus, tous i quadrats.

LA VENTAFOCS

Recordeu aquesta pel·lícula de Walt Disney? Sabeu com es diu en altres llengües? En castellà, es diu Cenicienta; en anglès, es diu Cinderella; i en italià, es diu Cenerentola. Però la pregunta és: per què? Aquest personatge és una noia que es dedica a netejar la casa mentre la seva madrastra i germanastres viuen com reines, correcte? Doncs si ens hi fixem, en cada llengua el nom d’aquesta noia reflecteix la feina que fa:

– CAT: VENTAFOCS = venta + focs (és a dir, la que encén la llar de foc)
– CASTE: CENICIENTA = ve de ceniza (és a dir, la que neteja les cendres)
– ANG: CINDERELLA = ve de cinders (que en anglès vol dir cendres)
– ITA: CENERENTOLA = ve de cenere (que en italià vol dir cendres)

Així, doncs, veiem que totes les llengües li donen el nom de la feina que fa, però que el català ho expressa d’una manera diferent: les altres llengües subratllen el tema de les cendres i el català, en canvi, parla del foc. Curiós, no?

 

REGGERE IL MOCCOLO

4
Avui compararem certes expressions i veurem com dir una expressió catalana en altres idiomes. Per exemple, com es diu en anglès és bufar i fer ampolles? La resposta és it’s easy peasy o bé it’s a piece of cake. Vegem-ne més:TANT SI NEVA COM SI PLOU

Si tenim molt clar que volem fer una cosa, que la farem tant sí com no, en català podem dir que ho farem tant si neva com si plou. En anglès, en canvi, diuen que ho faràn come rain or (come) shine o bé come hell or high water. 

DOS SON COMPAÑIA, TRES SON MULTITUD

En castellà, hi ha aquesta expressió per a dir que, a vegades, és millor ser pocs i ben avinguts. En anglès, acabo de descobrir que també existeix i diuen two is company, three is a crowd.

NO ÉS DE COLLITA PRÒPIA

Recordo que un dia una amiga italiana va posar una frase al facebook i jo li vaig preguntar si la podia plagiar. Em va dir que sí, que no hi havia problema perquè aquella frase non è farina del mio sacco; és a dir, que no era de collita pròpia.

ANAR AMB EL COR A LA MÀ

Als països anglosaxons també hi ha gent molt sensible, que ha patit molt perquè sempre va amb el cor a la mà, que en anglès és wear your heart on your sleeve. Segons nosaltres, el cor, el portem a la mà; els anglesos, en canvi, el porten a la màniga… curiós!

TEMPTAR LA SORT

Quan en castellà diuen tentar la suerte, els anglesos no provoquen la sort, sinó que provoquen el destí (fate). Com podeu veure, les llengües reflecteixen diferents mentalitats i concepcions del món.

FA MÉS QUI VOL QUE QUI POT

L’equivalent anglès de querer es poder és aquest: Where there is a will, there is a way (literalment vol dir que ‘si hi ha voluntat, hi ha una manera de fer-ho’). En italià, és volere è potere. 

VAL MÉS CURAR-SE AMB SALUT

Com ja sabeu, a vegades, en aquesta vida cal vigilar i no precipitar-se; és a dir, més val curar-se amb salut! En castellà, diuen que más vale prevenir que curar. I en anglès? Doncs ells diuen better safe than sorry; és a dir, és millor anar amb compte que penedir-se d’haver fet alguna cosa. Tenen raó, no creieu? Tant más vale prevenir que curar com better safe than sorry són equivalències del nostre val més curar-se en salut.

RATA DE BIBLIOTECAQuan una persona és molt aficionada a anar a la biblioteca o a llegir, en català diem que aquesta persona és…? En castellà i en italià diuen ratón de biblioteca i topo di biblioteca respectivament. El català, en canvi, és feminista i parla de rata i no pas de ratolí: En Pere és una rata de biblioteca. En anglès, en canvi, no parlen ni de rates ni de ratolins, sinó de cucs! Per tant, qui va molt a la biblioteca és un bookworm (‘cuc de biblioteca’). Per què serà? és que potser als llibres anglesos hi ha cucs i, en canvi, als llibres que hi ha aquí tenim rates?

A TORT I A DRET

Aquesta expressió significa ‘pertot arreu’. Per exemple: Va enrabiar-se tant que va començar a donar cops a tort i a dret. En castellà, diuen a diestro y siniestro; en italià, diuen a destra e a sinistra; i en anglès, left, right and centre. Veieu alguna semblança?

En italià, destra vol dir ‘dreta’ i sinistra vol dir ‘esquerra’, però també vol dir ‘sinistre’. Destrezza, que ve de destra (dreta), vol dir ‘destresa’. Per tant, com podeu veure, el costat esquerre s’associa amb el mal, a desgràcies, i el costat dret s’associa amb la virtut, amb el bé.

En castellà, si us hi fixeu, passa igual: diestro, a part de voler dir ‘hàbil’, també vol dir ‘dret’ i siniestro, a part de voler dir ‘funest’, vol dir ‘esquerre’. És a dir, la dreta seria allò correcte i just i l’esquerra seria allò negatiu i incorrecte. Diccionario Etimológico de Chile

En anglès, la paraula right vol dir ‘correcte’ i també vol dir ‘dreta’. Així, doncs, veiem que la dreta s’associa amb allò correcte. Online Etymology Dictionary

En català, dret òbviament es refereix al costat dret i tort, a l’esquerre. L’esquerra es considera incorrecta, torta, etc. Com podeu veure, totes les llengües tenen aquesta concepció: la dreta és bona i l’esquerra és dolenta.

FER D’ESPELMA

Quan algú queda amb una parella, diem que aquella persona fa d’espelma. En castellà, diuen que hace de aguantavelas (o sujetavelas); en italià, diuen que regge/tiene il moccolo; i en anglès, diuen play gooseberry. 

Moccolo significa ‘espelma’. Per tant, català, castellà i italià parlen d’aguantar una espelma. En anglès, en canvi, no aguanten espelmes, cullen groselles silvestres.

D’on vénen aquestes expressions? Doncs en anglès, es diu play gooseberry perquè al segle XIX les chaperones, que éren dones madures que acompanyaven les noies joves i solteres en públic, collien groselles silevestres mentre la parella que acompanyaven feia les seves coses. (més informació)

En castellà, es diu ir de carabina perquè carabina és el nom castellà del que seria una chaperone. (Més informació)

En italià, es diu reggere/tenere il moccolo perquè fa uns quants segles, els senyors benestants tenien aventures amoroses i per a escapar de casa a la nit i anar a veure l’amant,  necessitaven un criat fidel que els acompanyés per il·luminar-los el camí. Aquest criat, a més, no podia explicar res del que veia a les nits. Així, doncs, com que el criat aguantava una espelma mentre acompanyava el seu amo, aquesta expressió s’ha conservat i avui dia s’utilitza per a parlar d’una persona que acompanya una parella. (Més informació)

Si ens hi fixem, malgrat les diferències, en totes les llengües aquesta expressió té el seu origen en una persona que acompanya una parella, sia un criat sia una dona madura.