Amb el fil d’un propòsit
Deixa un comentariEncetem any nou.
Avinentesa precisa per a balanços i apreciacions particulars, per autoavaluacions, per a escollir allò que sí i allò que no i per a brindis plens d’esperances.
En un temps així, en definitiva, mai està de més repassar versos que ens continuen instruint a cada lectura (llegir la resta de l’article).
I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui!
Bon 2010!
Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
(Miquel Martí i Pol)
Perla!! Que refaenera eres collons! Ja el primer dia de l’any i el primer post, damunt amb reflexions i versos de Martí i Pol. Una abraçada molt forta i molts besets.
Abrigats, que els temps que corren son freds (almenys per aqui). Aixo si, sempre preparats a treure’ns la roba.
PS. els accents posa’ls tu que per aqui no en fan servir.