Potser
Deixa un comentariUn encontre tan imprevist com bonic.
I la humil il·lusió de convertir-lo en poema.
Potser
A tu, que encara ets Tu…
Ens trobem més lluny del que ens hem trobat mai.
O potser més a prop del que ens hem trobat mai.
Potser
A tu, que encara ets Tu…
Ens trobem més lluny del que ens hem trobat mai.
O potser més a prop del que ens hem trobat mai.
Diguem moltes coses.
O potser menys del que hem dit mai.
En aquest instant no hi ha paraules.
Només ulls.
Els teus i els meus.
Besa’m ara que ens hem trobat.
Besa’m i besa’m, ara.
Demà, qui sap?
Estem tristos o contents?
Tampoc hi ha preguntes.
Només ulls.
Els teus i els meus.
I l’Atlàntic, i les constel·lacions, i Estellés…
I més besos.
I més ulls.