Que no s'apague la llum

El permís de vici caduca. Bé ho sabia que qui no vol pols no ha d’anar a l’era i ni tan sols vaig viure un segon de dubte.

Té gràcia pensar-hi sempre quan tot ja és menys intens i la pell no crema més que el sol de juliol.

Tot i així, comptaré les hores que passen mentre el color perd força i m’estimaré el contrast que em recordarà que érem foscos i que pensar no coïa.

M’ho sé, ja que l’edat m’ho permet, que vindran estones personals i intransferibles en què serà bonic fer front al trànsit imparable. Desendollaré la realitat i els seus límits, tot gustant la pausa.

Llavors, volaré al passat i besaré de nou els teus primers pensaments del dia dins d’un món esmeralda.