Tota la mar

Deixa un comentari

L’estiu és vol de papers durant l’estudi matutí a la terrassa.

És processó de formigues enfeinades fent cap al seu cau.

És l’olor de pinassa mullada.

És les nostres suors apegades i barrejades.

És festes populars i combatives.

És sol que t’abraça i t’asfixia.

És l’Eixample en suspens.

És esgargamellar-nos a cantar ‘Flor de primavera’ carretera enllà enmig d’un paratge provençal.

És cinema a la fresca.

És ungles pintades de roig.

                                               […i és més…]

L’estiu és cosquerolles, que són més agradoses que cosquerelles i pessigolles alhora.

És Antònia Font.

És lluitar amb la força del vent quan marxem amb moto a qualsevol cala perduda.

És combinat i és brindis amb els imprescindibles.

És sempre aviat.

És copsar de cua d’ull com fas la migdiada i tornar serena a la història que tinc entre mans.

És vermut sense horari de diumenge.

És portes i finestres obertes de bat a bat.

És concert improvisat a Sol.

És tornar a casa.

 

L’estiu és tota la mar que hi ha dins dels teus ulls i no abaste a amidar.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cabòries el 29 de juliol de 2013 per verorosello

Immensa

Deixa un comentari

T’explique un conte d’animals per dir-te que la serenitat no és un dels meus punts forts. I sé que somrius perquè et distrec de gramàtiques i phrasal verbs i també perquè és un guany merescut per a tu. Desfaig la motxilla i trec sals de la Camarga amb herbes provençals i límits que encara no em coneixia i d’altres que t’he descobert . Seran per sempre més souvenirs de dies violetes que hem comprat i hem trobat allà on anàrem. Perquè la nostra Provença és allò que és i el que ens ha deixat, immensa en ambdós casos.

(21.07.13, Abbaye Notre-Dame de Sénanque)

Aquesta entrada s'ha publicat en Vivències el 23 de juliol de 2013 per verorosello