Que no s'apague la llum

Ara que ja són trenta anys, de viure i veure, que en són molts i pocs alhora.

Ara que ja no som i sóc més que mai.

Ara que són altres mans que em desbotonen i altres dents que em mosseguen.

Ara que conec millor la meua immensitat limitada i els meus límits immensos.

Encara, ara, em fuig el pensament temerari i furga els racons més clars del nostre forat negre.