Voler l’impossible ens cal
Deixa un comentariUna circumstància i un poema. Inevitable l’assimilació que ha treballat la ment després d’un cap de setmana abocat a la segona onada de consultes per la independència de Catalunya. El sí, tot i la baixa participació, ha tornat a arrassar a les vuitanta poblacions que han donat un pas endavant per l’autodeterminació aquest diumenge. I és que voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig…
Cançó de vesprada
Tres grans pins, vora el camí,
alcen llurs ombrívols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de cançons.
Camp i camp.
Es vessa al mig
una campana vespral…
Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.
S’ha despertat tot l’amor
sota la volta d’estels.
¿Déu no es mostra al nostre enyor
en el seu món, sense vels?
S’escolta com el trepig
d’una bellesa immortal.
Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.
(Marià Villangómez)