els racons més clars

Deixa un comentari

Ara que ja són trenta anys, de viure i veure, que en són molts i pocs alhora.

Ara que ja no som i sóc més que mai.

Ara que són altres mans que em desbotonen i altres dents que em mosseguen.

Ara que conec millor la meua immensitat limitada i els meus límits immensos.

Encara, ara, em fuig el pensament temerari i furga els racons més clars del nostre forat negre.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cabòries el 3 d'abril de 2015 per verorosello

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.