Cague’n l’orri
Deixa un comentari … a l’avi.
Tinc el cor buit
dels versos que vaig escriure a la teua vora
sabent-te a la meitat i volent-te del tot.
Però la voluntat res no determina.
I tu no et vas permetre mai manar ningú,
i menys la mort.
L’aixeta del teu temps ja no degota.
A la impensada s’ha afeblit en un plor invisible,
discret, sense concessions al destorb.
Alenades punxants de resignació han dit adéu.
I he rebut l’últim bes d’aquells ulls esgotats
de tant desitjar que el comiat acabés ja.
Deixa’m tranquil, vida!
I de tan bo que ets,
no ha pogut defugir les teues pregàries.
Cague’n l’orri, avi,
tinc el cor buit…