La lluna, la pruna ..
Un mes d’agost difícil … de fet està éssent un any 2010 difícil …. 94 anys de vida són molts i has viscut moltíssim. La meva mare, una gaspatxera del Baix Maestrat (sobrenom que es dona als nascuts a Alcalà de Xivert) va decidir que ja n’hi havia prou.
Són tantes coses que em vénen al cap, tantes, que no sé ni com explicar-ho, ni escriure. És un batibull, una barrejadissa de records, de pensaments que no puc comprimir.
La tristor ….
Filla, nosaltres sempre hem mirat endavant i ens hem sortit. És el que sempre ens deia als seus dos fills, un noi i una noia.
Tot llegint notes, poemes, llibres he trobat aquest de’n Guillem d’Efak, que ja no recordava, però que a trenc d’alba m’ha ajudat :
Plou i fa sol
qui ho havia de dir?
El teu somriure entre llàgrimes
és l’Arc de Sant Martí.
Plou i fa sol,
pentina el teu neguit,
i canta, maldament ploris,
somriu i canta amb mí.
Encara que pensis
que te trobes sol
les estrelles resen
per dar-te consol.
La lluna, la pruna
ja s’ha tret el dol
i l’oratge canta
i t’eixuga el dol.
Les estrelles brillen molt aquesta matinada. Som-hi, continuem …..
I tant Roser com s’ha d’anar endavant. Tu pots.
Molts ànims i un petó ben gran.
Ai mare, com estem…, primer na V., ara tu !
si et cal res…………ja saps on trobar-me.
Hi perviu endavant a dintre tu i ton fill.
Abraçada tendra.
Una donassa!: http://www.canfufluns.com
T’estimem Roser.
Marga i David
..i tant que s’ ha d’anar endavant,
de fet ja ho fas….i ens hi fas anar a tots els que et llegim
amb la trendressa de les teves paraules i la teva sinceritat..
un petó ben gros.
Una abraçada molt forta i dos petons en aquests moments de dol.
Una abraçada molt forta, Roser.
Vador
La vida finalitza, però no la presència dels que ESTIMEM.
Una abraçada molt especial, Roser, i els meus sentiments
Pura María