Una amnistía: Molt cruel.
El nou president d’un país que estimo molt, Thein Sein, en la seva primera declaració en el nou Parlament va anunciar que hi hauría una amnistia, una prova de ‘bona voluntat’ per un full de ruta democràtic. Té feina l’home. Aquest país és a la cua dels paísos més pobres, més corruptes i en el no acompliment dels mínims drets humans.
Sí, més de 17,000 presoners han estat posats en llibertat, i només 50 són presoners polítics. És a dir, més de 2,100 presoners polítics, escriptors, advocats, periodistes, metges, polítics, estudiants, gent del carrer, actors, monjos, homes i dones, continúen patint l’empresonament.
Molts d’ells van ser enviats a presons molt lluny de les grans Ciutats, prop de la frontera amb Xina, més de 1,100 kms. Saben que el desplaçament dels familiars en aquests llocs remots és impossible, pel cost, per les males comunicacions. Doncs bé, alguns d’aquest presoners han estat alliberats i deixats al carrer en aquests llocs fronterers sense res. No ténen diners. El cost del transport aeri és de 90,000 kyats (105 US$) i el salari mitjà en aquest país és de 30.000 a 40.000 kyats / mes. Va ser el govern que els va enviar lluny de casa, i si es dona una amnistia és la seva responsabilitat de tornar-los a casa.
Aung San Suu Kyi ja ha declarat obertament que aquesta és una amnistia enganyosa, una clemència si parlem clar, i així no es pot arribar mai a una reconciliació. 16,950 presoners, delinqüents comuns són ara lliures. 2,150 presoners polítics continúen patint. Els drets humans en aquest país no existeixen, les Nacions Unides segueix mirant el què passa, moltes declaracions de suport i rebuig, els negocis dels països veíns continüen, la classe polìtica en el poder augmenta les seves riqueses, la gent viu com pot, amb dignitat i fent la seva revolució pacífica, no violenta.
Guanyaran, un dia guanyaran.