Seminari Birmània a Casa Àsia: El rol de les ètnies – Primeres impresions
Va ser un dia intens. Va començar amb una mica de retard a 3/4 d’12 i va acabar a 3/4 de 6 de la tarda. Només un petit descans per un ‘piscolabis’ de no més de 20 minuts.
Primer apunt: Escoltar a periodistes, dones, monjos, polítics, organitzacions no governamentals, tots d’ètnies diferents; tots exiliats en països diferents; tots treballant de valent i ben organitzats.
Segon apunt: Escoltar a gent amb unes ganes terribles d’explicar la veritat, de donar-se a conèixer, de fer sentir la seva veu.
Tercer apunt: poc a poc Birmània va sortint del forat invisible, de país desconegut.
Quart apunt: Un país de 46 milions d’habitants amb més de 135 ètnies i quasi 50 llengües. Ténen un rol importantíssim en el futur del país i defensen amb coratge la continuïtat de la seva existència com a pobles.
Cinquè apunt: La Junta Militar no reconeix a totes les ètnies com a ciutadans de Birmània i la seva política és anar desplaçant les ètnies lluny, a la frontera i si pot ser fer-les fora del país.
Sisè apunt: Institucions i organitzacions del nostre país cada vegada més implicades en ajudar directament els grups i organitzacions dels camps de refugiats a la frontera amb Tailàndia.
Setè apunt: Alertar d’unes eleccions ”lliures ” l’any 2010, després de l’aprovació vergonyosa d’una nova constitució uns dies després del desastre del cicló Nargis.
El mapa que podeu veure es pot constatar aquesta diversitat de pobles dins un mateix país. El 65% de la població és d’ètnia birmana, i el 35% els pobles Karen, Shan, Karenni, Mon, Arakan, Kachin, Chin, Wa, Rohingya ( no reconegut per la Junta; els ha negat la nacionalitat birmana l’any 1982 ). Dins aquestes ètnies es troben diferents grups tribals, com per exemple els Kachin hi han 12 grups tribals com els Atsi, Dalaung, Guari, etc. o els Shan, on ens trobem amb 33 grups tribals. Només l’ètnia Mon és un sol poble.
A Casa Àsia vaig poder parlar amb homes birmans, dones kachin, karen, shan.
Aquest ha estat un petit apunt, perque hi ha molt de material per continuar explicant; anècdotes, història, cultura, natura, però també de la represió cruel i sistemàtica de la Junta Militar en contra aquests pobles.
No voldria oblidar a la Dra. Concha Pinós, Directora de Birmània per la Pau, organització englobada dins la TBBC que coordina tots els ajuts als refugiats que viuen en els camps a la frontera amb Tailàndia. Ella ha estat la veritable ànima del Seminari i una activista que no defalleix mai, no només dins el nostre país, però també arreu del món. El Seminari ha estat un èxit rotund.
Avui fa 13 anys i 107 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.